Les constel·lacions

El cel nocturn no és un batibull caòtic d’estrelles. L´home va introduir ordre en l’aparent caos d’aquests astres resplandents. Des de la més remota antiguitat, l’home va sentir la necessitat de sistematitzar l’observació celeste. Des de la més remota antiguitat l'home va sentir la necessitat de sistematitzar  l'observació de la volta celeste i, abans d'introduir el sistema de coordenades, va començar per identificar el complexos  senders del cel i a posar noms als estels més brillants. Les constel·lacions són grups d'estrelles que no tenen necessàriament vincles físics o de proximitat, i que són considerades en conjunt per tal de facilitar el seu reconeixement.



Les constel·lacions dibuixen davant els nostres ulls unes formes fàcilment identificables. Des de l'antiguitat els pobles orientals, els grecs, els llatins, etc., van atribuir a cada constel·lació traços humans i d'animals. Es tracta de figures que poden aconseguir-se, amb una mica d'imaginació, unint mitjançant segments les estrelles que la formen . No se sap amb exactitud quan i com va ser concebut el primer sistema de constel·lacions.

     Textos cuneïformes de Mesopotàmia suggereixen que el Lleó, el Bou i Escorpí estaven ja associats com constel·lacions cap al 4000 aC. Al segle II de la nostra era, l'astrònom egipci Ptolomeo va agrupar 1022 estrelles de 48 constel·lacions visibles  a Alexandria. L'obra principal de Ptolomeu, l'Almagest, va constituir l'última paraula sobre les constel·lacions fins al segle XVI -època dels descobriments- en què els navegants europeus van arribar a latituds més meridionals i van descobrir noves estrelles mai vistes pels occidentals, i les van agrupar en noves constel·lacions visibles des de l'hemisferi sud; al segle XVIII es dobla el cap de Bona Esperança i es dibuixaran 15 noves constel·lacions meridionals. Al segle XX, el 1930, la IAU (Unió Astronòmica Internacional) va determinar que tota la volta celeste quedés dividida en 88 constel·lacions, que no solament dibuixen figures el perfil de les quals està definit per estrelles, sinó que tambéocupen àrees ben diferenciades del cel. Només els seus límits irregulars i els seus noms exòtics ens recorden el seu origen llegendari .

Cada constel·lació té un nom

Els grecs les van batejar amb noms dels seus herois mitològics com Orió, Perseu, Hèrcules, Andròmeda, etc .; altres porten noms d'animals com el Cigne ,l'Escorpí, el Lleó, el Drac, etc., i d'objectes com la Balança, la Lira, la Fletxa, etc .; d'activitats com Cotxer, Arquer, Bover. En general cal tenir molta imaginació per descobrir la forma: uns veuen un Carro en lloc d'una Óssa allà on la Xina antiga veia el Palau Celestial dels Immortals, o una Arada en la tradició anglesa i on els americans veuen un Gran Cullerot.

  Convé recordar que els noms de les constel·lacionsre flecteixen l'època que van ser assignats. S'inclouen en els catàlegs les noves constel·lacions de l'hemisferi austral, que
s'anomenen amb noms de la fauna exòtica de les terres del sud: Tucana, Columba, Hidrus, Daurada, Volans, Indus, etc .; o les batejades amb noms que representen les noves màquines, instruments i equips científics: Antlia (màquina pneumàtica), Carina (quilla), Sextans (sextant) , Pictor (el cavallet del pintor), etc .; noms que ja no van ser escollits per persones de l'antiga Grècia ja que fan referència a coses desconegudes en l'antiguitat.

                                                                              L'imaginari hi veu un lleó en aquest batibull d'estrelles

 

 

 

 

                                                                                                       

                                                          
                                                    Constel·lacions Boreals

       Nom llatí

    Nom català

Nom castellà

 Abreviatura

Ursa Major

L'Óssa Major

 Osa Mayor

 UMa

Ursa Mino

L'Óssa Menor

 Osa Menor

 UMi

Draco

El Dragó / Drac

 El dragón

 Dra

Camelopardalis

La Girafa

 La Jirafa

 Cam

Lacerta

El Llangardaix

 El Lagarto

 Lac

Cepheus

Cefeu

 Cefeo

 Cep

Cassiopea

Cassiopea

 Casiopea

 Cas

Perseus

Perseu

 Perseo

 Per

Andromeda

Andròmeda

 Andrómeda

 And

Pegasus

Pegàs / Cavall Volador

 Pegaso

 Peg

Bootes

El Bover

 El Boyero

 Boo

Canes Venatici

Els Gossos de Caça

 Los Perros de Caza

 CVn

Corona Borealis

La Corona Boreal

 La Corona Boreal

 CrB

 Hercules

Hèrcules

 Hércules

 Her

Lyra

La Lira

 La Lira

 Lyr

Cygnus

El Cigne

 El Cisne

 Cyg

Aquila

L'Àguila

 El Águila

 Aql

Sagitta

La Fletxa / La Sageta

 La Flecha

 Sge

Vulpecula

La Guineueta

 La Zorra

 Vul

Delphinus

El Dofí

 El Delfín

 Del

Equuleus

El Cavallet

El Caballito

 Equ

Scutum

L'Escut de Sobieski

El Escudo

 Sct

Serpens

La Serpent / La Serp

 La Serpiente

 Ser

Coma Berenices

La Cabellera de Berenice

La Cabellera de Berenice

 Com

Leo Minor

El Lleó Menor

El León Menor

 LMi

Lynx

El Linx

 El Lince

 Lyn

Triangulum

El Triangle

 El Ttriángulo

 Tri

 

 

                                                 Constel·lacions Zodiacals

    Nom llatí

  Nom català

 Abreviatura

Aries

Àries

 Ari

Taurus

El Toro

 Tau

Gemini

Els Bessons

 Gem

Cancer

El Cranc

 Cnc

Leo

El Lleó

 Leo

Virgo

La Verge

 Vir

Libra

La Balança

 Lib

Scorpio

L'Escorpió / L'Escorpió

 Sco

Ophiucus

El Serpentari / Ofiüc

 Oph

Sagitarius

Sagitari / L'Arquer

 Sgr

Capricornus

Capricorni

 Cap

Aquarius

Aquari / L'Aiguader

 Aqr

Pisces

Els Peixos

 Psc

                                                                

                                                          Constel·lacions Australs

Nom llatí

Nom català

Abreviatura

Orio

Orió

 Ori

Canis Major

El Ca Major

 CMa

Canis Minor

El Ca Menor

 CMi

Monoceros

L'Unicorn

 Mon

Lepus

La Llebre

 Lep

Columba

La Coloma

 Col

Cetus

La Balena

 Cet

Eridanus

El Riu

 Eri

Hydra

L' Hidra femella

 Hya

Sextans

El Sextant

 Sex

Crater

La Copa

 Crt

Corvus

El Corb

 Crv

Centaurus

El Centaure

 Cen

Lupus

El Llop

 Lup

Corona Australis

La Corona Austral

 CrA

Microscopium

El Microscopi

 Mic

Piscis austrinus

El Peix Austral

 PsA

Sculptor

L'Escultor

 Scl

Fornax

El Forn

 For

Caelum

El Burí

 Cae

Pupis

La Popa

 Pup

Carina

La Quilla

 Car

Vela

Les Veles

 Vel

Pyxis

La Brúixola

 Pyx

Antlia

La Màquina Pneumàtica

 Ant

Norma

L'Escaire

 Nor

Ara

L'Altar

 Ara

Telescopium

El Telescopi

 Tel

Indus

L'Indi

 Ind

Grus

La Grua

 Gru

Phoenix

El Fènix

 Phe

Horologium

El Rellotge

 Hor

Pictor

El Cavallet de Pintor

 Pic

Circinus

El Compàs

 Cir

Triangulum Australe

El Triangle Austral

 TrA

Pavo

El Gall d'Indi

 Pav

Tucana

El Tucan

Tuc

Reticulum

El Reticle

 Ret

Dorado

La Dorada (peix)

 Dor

Volans

El Peix Volador

 Vol

Musca

La Mosca

 Mus

Apus

Au del Paradís

 Aps

Octans

Octant

 Oct

Hydrus

Hidra Mascle

 Hyi

Chamaleon

El Camaleó

 Cha

Crux

La Creu del Sud

 Cru

 

Com la Terra gira diàriament sobre el seu eix , les estrelles semblen girar en trajectòries circulars al voltant d'un dels pols celestes ; el pol nord celeste per als observadors en l'hemisferi nord o el pol sud celeste per als observadors en l'hemisferi sud. Les estrelles allunyades d'un pol celeste semblen girar en grans cercles , les estrelles situades molt a prop d'un pol celeste, semblen girar en cercles petits
Fixeu-vos que els estels tenen colors diferents. Veieu explicació a:

http://www.planisferi.cat/…/estre…/23-el-color-dels-estels-b

 

                                                                                            

 

El nom de les estrelles

Els estels més brillants han tingut noms propis dels temps més remots. Els egipcis esperaven la sortida de Sírius per a predir la crescuda del Nil. La civilització àrab va mantenir els noms antics i en va introduir molts de nous: Algol, Ras Algethi, Albireo, Deneb, Mizar, Vega,... en són una petita mostra.

En les publicacions científiques s'ha convingut citar primer el nom llatí de l'estel. Així, per exemple, direm que Sírius, l'estrella més lluminosa del cel es troba en la constel·lació de Canis Maior (Ca Major) i ens referirem a ella com Alfa Canis Maioris (Alfa del Ca Major) ja que també s'anomena per una lletra de l'alfabet grec d'acord amb la seva brillantor : l'estel (alfa) és el més brillant; el (beta) el que el segueix; el (gamma) el tercer en brillantor, i així successivament Per exemple, l'estel més brillant d'Orió -Betelgeuse- també se l'anomena alfa d'Orió (-Ori o bé -Orionis, si emprem el nom llatí). Però com que les lletres s'acaben aviat, ara els posen números: podem trobar noms com 61 Cygni, 30 Orionis, etc.

 

El color de las estrellas
El color de les estrelles

Las estrellas son cuerpos muy calientes que además de observar las diferencias de brillo, vemos que son de diferentes colores. El color de una estrella depende de su temperatura superficial: las más calientes son azules y las rojas mucho más frías. Nuestro Sol es una estrella amarilla con una temperatura superficial aproximada de unos 5700 K.

Clasificación espectral de las estrellas

El esquema más extendido para describir el color o que es lo mismo, la temperatura superficial de las estrellas es el de las clases espectrales. Se designan por letras mayúsculas y representan una sucesión de temperaturas por medio de las letras O, B, A, F, G, K, M, por orden decreciente de temperaturas. Los estudiantes americanos para recordar la sucesión memorizan la frase: "Oh, Be Fine Girl, Kiss Me", que quiere decir: "Oh, se buena chica, dame un beso".

La clase O corresponde a las estrellas azules, las de mayor temperatura superficial, del orden de 30000 K; la clase M, las estrella rojas, con temperaturas típicas de 3200 k. El desorden alfabético se debe al hecho de que la clasificación definitiva ha experimentado modificaciones respecte a la clasificación inicial, de manera que se suprimieron algunas clases y otras han invertido su posición.

Así, pues, la temperatura superficial de una estrella se pone de manifiesto analizando su espectro de luz. Según esto, las estrellas las clasificamos en siete grupos principales según se ve en la siguiente tabla:

COLOR CLASE ESPECTRAL TEMPERATURA EJEMPLOS CONSTELACION
Azul O,B entre 40.000 y 11.000 K  Rigel
Espiga
 Orión
Virgen
 Blanco A entre 11.000 y 7.500 K Sirio
Vega
 Can Mayor
Lira

Amarillo claro

 F  
entre 7.500 y 6.000 K
 Proción  Can Menor
 Amarillo  G  entre 6.000 y 5.000 K  Capella
 Sol
 Cochero
 Naranja  K  
entre 5.000 y 3.500 K
 Aldebarán
Arcturus
 Toro
Boyero

 rojo

 M  entre 3.500 y 3.000 K  Antares
Betelgeuse
 Escorpión
Orión