El nom dels dies de la setmana

La primera unitat del calendari és el dia i d'ella parteixen totes les altres divisions de temps. Comptem per dia una volta completa de la Terra al voltant del seu eix de rotació, cosa que efectua en 24 hores, aproximadament.

És ben coneguda i acceptada la relació entre l'origen de la setmana i la durada de les fases lunars. La Lluna canviant, la successió de les fases, va proporcionar la base per a la definició dels primers calendaris. Dividien el mes en quatre parts, tres d'elles de set dies cada una, de manera que a la darrera fase li sobraven un o dos dies. Aquests dies eren festius. Cada mes començava amb l'aparició de la Lluna nova. D´altra banda hi ha qui atribueix l'origen de la setmana al poble d'Israel amb la institució del descans sabàtic cada set dies. El setè dia els sacerdots jueus el convertiren en un dia dedicat al culte.

Pel que fa al nom dels dies de la setmana sembla que els pobles mediterranis tenien una setmana relacionada amb els set planetes coneguts aleshores (inclosos el Sol i la Lluna com a tals). Els grecs van ser els qui van ordenar els dies de la setmana d'acord amb la distància que separa la Terra de cada planeta. Segons es creia aleshores: Saturn, el més allunyat, ocupava el primer lloc, el seguien Júpiter, Mart, Febus (el Sol), Venus, Mercuri i Diana (la Lluna). Així cada planeta donava nom al dia que li era consagrat. Aquest ordre va canviar amb el pas del temps.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Curiós calendari setmanal, ideat per recordar l'ordre de la setmana planetària (sentit de la fletxa exterior), l'ordre dels noms populars dels dies de la setmana. La fletxa interior indica la direcció en que s'han de seguir els braços de l'estrella per recordar a quina divinitat s'havien d'encomanar aquell dia.