El color de la Lluna
la Lluna no és un cos en B/N, encara que normalment el veiem així, perquè el contrast solar ens el fa veure així.
Si hem fet la imatge amb un sensor de color com és el cas d'aquestes imatges fetes amb una càmera Canon podem treure el color del nostre satèl·lit i observar la gran variació cromàtica de la seva superfície.
Hi veiem zones violàcies, que delaten dipòsits piroclàstics , restes d'antics volcans.
Zones amb tons verds, com a la regions i "mars" del NE.,riques en olivina, (roca volcànica) que conté ferro (poc), magnesi, silici i oxigen.
Zones ataronjades, zones blanques i grises degut al feldespat, on abunden l’ortosa que té cristalls que van dels rosats a blancs, mentre que la plagiòclasi (composta de calci, alumini, silici i oxigen)
són de color blanc gris..
Colors blavosos,rics en òxid de titani (TiO2), con en els mars de la Tranquil·litat i de la Serenitat.

Es veu diferent ,no?