LA CONQUESTA DE LA LLUNA

La missió Apol·lo va ser un dels triomfs més importants de la tecnologia del segle XX. Sis missions van aconseguir posar-se amb èxit sobre la superfície lunar. Hi va haver una missió fallida: la de l'Apol·lo 13. Els astronautes Lovell, Swigert i Haise, es van veure obligats a retornar a la Terra sense aconseguir el descens a la Lluna, per causa de l'explosió d'un dels tancs d'oxigen del Mòdul de Comandament; la triulació, però, va tornar sana i estalvi.

1. 20 de juliol de 1969: Neil Armstrong i Edwin Aldrin (Apol·lo 11) trepitgen el Mar de la Tranquil·litat (Mare Tranquillitatis). Primer descens  lunar fet per l'home.
2. 19 de novembre de 1969: Charles Conrad i Alan Bean (Apol·lo 12) allunitzen a 70 milles al sud-est del cràter Lanssberg. Segon descens.
3. 5 de febrer de 1971: Alan Shepard i Edgard Mitchell (Apol·lo 14) allunitzen a prop del cràter Fra Mauro.
4. 30 de juliol de 1971: David Scott i James Irwin (Apol·lo 15) ho fan a unes 90 milles al sud-est del cràter Autolycus.
5. 21 d'abril de 1972: John Young i Charles Duke (Apol·lo 16) allunitzen a 130 milles al sud del cràter Delambre.
6. 11 de desembre de 1972: Eugene Cernan i Harrison Schmitt (Apol·lo 17) ho fan a 50 milles al nord del cràter Vitruvius.

El segle XX va ser aquell en què, per primer cop, l'home va sortir de la Terra per anar a explorar altres astres. Fins avui -2009- només 12 homes han    trepitajat la Lluna.
Els cercles sobre la Lluna mostren els llocs on van ser.        .........................................
                                                                                                                                                                                                                 

 

Sobre la morfologia lunar (1)

Quan mirem a la Lluna, podem veure que té regions fosques i regions clares.
A les regions fosques de la Lluna se les anomena maria, que significa "mars" en llatí. De manera que, Mare Tranquilatis vol dir, "Mar de la Tranquil·litat". Els astronautes de l'Apol·lo van descobrir que aquestes regions són praderies llises i planes amb molt pocs cràters. Els maria obtenen el seu color de les roques basàltiques, similars a les roques fosques que forma la lava dels volcans a la Terra.
Els mars (maria) cobreixen prop del 16% de la superfície lunar i van ser formats per colades de lava que principalment van omplir les enormes conques d'impacte. Els impactes van causar la formació de grans cràters.
.
La sonda japonesa Kaguya va descobrir tres forats circulars profunds en la superfície lunar causats potser pel col·lapse o caiguda de trossos de sostre de diversos tubs de lava; a la Terra també es produeixen quan un corrent de roca fosa se solidifica i la lava s'escorre deixant un tub buit a la roca. Així es formen àmplies xarxes de galeries i grans voltes buides que, algunes vegades, s'esfondren, formant forats

La superfície de la Lluna és de color gris i presenta una gran quantitat de fins sediments producte dels innombrables impactes de meteorits. Això va ocórrer entre 3850 als 4000 milions d'anys. Això porta a la idea que la Lluna va experimentar un bombardeig de meteorits molt intens durant aquest temps.