El nostre calendari

Els calendaris es basen en els moviments de la Lluna i del Sol vistos des de la Terra i en la repetició rítmica de les quatre estacions de l'any. El moviment del Sol ens dóna el temps solar, ens dóna l'any- el calendari estacional. Els calendaris més primitius es basaven sobretot en la Llunes tempo lunar- que ens dóna els mesos, basats en la durada d'una llunació (interval entre dues llunes plenes consecutives), ja que la Lluna gira al voltant de la Terra, aproximadament una vegada cada mes. Cal tenir en compte, però, que els períodes definits per la Lluna no coincideixen exactament amb els del Sol, i això comporta problemes, ja que l'any no consta d'un nombre exacte de mesos lunars, ni tampoc conté un nombre enter de dies . D'aquí ve que alguns calendaris antics fossin poc exactes, tant, que fins i tot les estacions de l'any no sempre requeien en els mesos corresponents.

Però tenim clar que la primera unitat del calendari és el dia (solar): temps que triga la Terra a fer una volta completa al voltant del seu eix de rotació, el temps transcorregut entre dues sortides o postes de Sol consecutives. Com hem dit abans, per fer el calendari que habitualment fem servir, vam partir de l'any tròpic o solar, que és el temps transcorregut des d'un equinocci de primavera fins a la següent, en què aquest fenomen tornarà a repetir-se. Aquest any té 365 dies, 5 hores, 48 ​​minuts i 45 segons, és a dir, 365 dies i un quart de dia. La Terra gira 365 vegades sobre el seu eix i dóna una volta completa al voltant del Sol.

La idea de mes sorgeix en l'antiguitat a partir del temps que tarda la Lluna en recórrer les quatre fases, temps emprat per la Lluna per passar dues vegades consecutives entre el Sol i la Terra (29 dies, 12 hores i 44 minuts). D'aquí també obtenim la setmana (set dies), equivalent al temps que dura una fase lunar. Com que els calendaris lunars no coincidien amb l'any tròpic, van aparèixer els calendaris luni-solars, que s'ajustaven més a les necessitats agrícoles. Les divergències entre els dos calendaris són evidents si es fan els càlculs oportuns. L'any lunar (dotze llunes) suma 354 dies (11 dies menys que l'any solar); al cap de pocs anys les estacions no coincidirien amb el temps climàtic: a l'estiu faria fred, l'hivern com si fos primavera ... Quin embolic!


 Calendari caldeu i egipci

L'antecedent més llunyà del calendari actual és el calendari caldeu, amb un any de 365 dies repartits en dotze mesos de 30 dies; s'afegia un altre mes cada sis anys parell aconseguir que coincidís amb l'any tròpic. Els mesos es van dividir en quatre setmanes de set dies cadascuna, d'acord amb les fases lunars. Cada dia de la setmana va rebre un nom: dia del Sol (Sunday en anglès) -Diumenge per als cristians-, dia de la Lluna (Dilluns) i dels cinc planetes coneguts: Mart (dimarts), Mercuri (dimecres), Júpiter ( dijous), Venus (divendres) i Saturn (Saturday en anglès) -Dissabte en la tradició hebrea-. El calendari egipci al principi també va ser exclusivament lunar, amb mesos de 29 i 30 dies. La necessitat de preveure les avingudes del Nil va fer que posessin especial atenció a l'any tròpic i trobar un calendari apropiat. Van establir un any de 360 ​​dies repartits en tres estacions de quatre mesos de 30 dies (estació de la sembra, de la recol·lecció i de la inundació).



7.4.2 Calendari romà

El calendari romà constava, al principi, de deu mesos de 30 o 31 dies que donaven un total de 304 dies, lluny doncs de l'any solar (12 mesos) o de la piga (12 llunes). Aquests mesos es van nomenar així: Martius (l'any començava a la lluna nova més propera a l'inici de la primavera), Aprilis, Maius, Junis, Quintilis (cinquè mes), Sextilis (sisè mes), September (setè mes), October ( vuitè mes), November (novè mes) i December (desè mes).
El quart mes (Junius) estava dedicat als joves, el tercer mes (Maius) dedicat a la gent gran o sèniors, el segon mes (Aprilis) estava consagrat a Apol·lo i el primer mes (Martius) consagrat a Mart.

L'any de deu mesos era un desgavell. Després del desè mes, van haver d'afegir els dies necessaris per apropar-se al any tròpic. D'aquests dies afegits van resultar dos mesos més! Es va afegir primer el mes de gener (Januarius), consagrat al déu Janus, protector de la ciutat, i el mes de febrer (Februarius), dedicat a la purificació dels pecats. Així va resultar un any de 365 dies, encara una mica més curt que l'any tròpic (365 dies i quart). Va passar també que el mes que abans ocupava el cinquè lloc (Quintilis) va passar, sense canviar de nom, a ocupar el setè lloc; Sextilis va ocupar el vuitè lloc, September el novè, October el desè, November l'onzè i December va passar del lloc 10 al ¡12! Des de llavors l'ordre dels mesos és el que seguim fent servir avui.

 
7.4.3 Calendari Julià

A Julio César (45 a.C) es deu la creació d'un calendari definitiu que va bastant d'acord amb l'astronòmic. Aquest nou calendari se li va cridar "calendari julià", que consta de dotze mesos que sumen 365 dies, i se li afegia un dia complementari cada quatre anys: és el que s'anomena any de traspàs.

L'any comença l'1 de gener i el mes Quintilis va ser rebatejat amb el nom de Julius, en record de Julio César. Més tard, es va canviar el mes Sextilis per Augustus, per perpetuar la memòria de Cèsar August. Però com que juny tenia 30 dies, juliol 31 i agost una altra vegada 30 dies, això suposava una ofensa a August en tenir un dia menys que el seu antecessor per la qual cosa es va afegir un dia més a agost (fig. 46).

 

 

Fig. 46. Cèsar August no podia ser menys que Juli Cèsar

 

Fig. 47 Regla mnemotècnica per recordar quins són els
mesos de 31 dies (nusos dels dits) i el de 30 dies (juntures)




7.4.4 La reforma gregoriana

El calendari romà tenia 365,25 dies per any i no els 365,24 dies de l'any solar, amb un excés anual de 11 minuts i 14 segons (fig. 48). L'acumulació d'aquesta diferència feia que la data de Pasqua de Resurrecció no coincidia amb l'inici de la primavera sinó més tard a causa de que és una festa que encara segueix el calendari lunar (esdevé el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, entre el 22 de Març i el 25 d'abril).



Fig. 48. Si la Terra està en la posició "a" durant la seva translació al voltant del Sol, al cap de 365 dies, després de donar tota una volta,
es trobarà en "b" i li faltarà ¼ de dia per a estar de nou en "a". Així, en repetir el procés només arribaria, successivament, a les posicions "c", "d" i "e". Si després es deixa transcórrer un dia, l'any torna a començar novament en la posició "a" i la situació es restableix. Aquest
dia de més és afegit al calendari cada quatre períodes de 365 dies.



Perquè no es repetissin aquests desajustos, el papa Gregori XIII va publicar un decret ordenant que el dia després del dijous 4 octubre 1582 fos divendres 15 en lloc de divendres 5. El calendari gregorià consta d'uns anys comuns de 365 dies i d'anys de traspàs, amb un dia de més que es col·loca abans de l'1 de Març i és 29 de febrer. Són traspàs els anys divisibles per 4, excepte quan són divisibles també per 100, llevat que siguin divisibles per 400. Segons aquesta regla, l'any 1900 no va ser de traspàs (perquè era divisible per 100) i l'any 2000 sí que ho va ser (perquè era divisible per 400); però no seran de traspàs el 2100, el 2200 ... i sí que ho serà el 2400. Així, el 1700, 1800 i 1900, que abans de la reforma haurien estat de traspàs van deixar de ser-ho. Aquesta reforma encara té un excés 01:00 d'uns 25 segons per any, és a dir, de 3 dies a ¡10.000 anys!

 Eclipsi total de lluna, dia 28 setembre matinada (nit del diumenge al dilluns).

 Efemèrides i suport

Barcelona  (Hora local)

Inici fase de parcialitat: 03h 07min 

En aquesta fase l'ombra que projecta la Terra anirà progressant d'oest a est (d'esquerra a dreta). Veurem com la lluna va parcialment i progressiva essent eclipsada per l'ombra del nostre planeta.

 Fase totalitat: de les 04h11min a les 05h23min el nostre satèl·lit  serà poc visible i  amb un to vermellós, ja que queda dins el con d'ombra de la Terra.

Nova fase de parcialitat: des de les 05h23min fins les 06h27min en què acaba l'eclipsii, la Lluna anirà sortint de l'ombra i s'anirà fent visible progressivament fins a sortir del tot de l'ombra de la Terra.

Es pot fer un registre fotogràfic sense telescopi ni seguiment motoritzat. això sí, necessitareu un bon trípode i un cable disparador-temporitzador (millor) per disminuir les vibracions., i la imatge serà més nítida i rica en detalls. Si la càmera té la possibilitat de bloquejar el mirall (mirror lock, Canon), o mode exposició retardada (exposure delay, Nikon) activem-los.

 

ECLIPSE TOTAL DE LlUNA


suposem: IS0 100        (Si usem ISO 200 cal dividir el temps d'exposició per dos), etc.

 

                                              temps orientatiu d'exposició possible en funció del diafragma de nostre teleobjectiu

 

F A S E LUNAR                      2,8              4                   5,6                8              11                    diafragma

 

LLUNA PLENA                       1/4000        1/2000            1/1000        1/500         1/250

 

ENTRADA ECLIPSI              1/2000        1/1000            1/500          1/250         1/125

 

OMBRA AL 25%                   1/1000       1/500              1/250          1/125         1/60

 

OMBRA AL 50%                 1/500         1/250              1/125           1/60           1/30

 

OMBRA AL 75%                  1/250          1/125             1/60             1/30            1/15

 

TOTALITA L 4                   1/2               1 "               2"                 4"                8"

 

TOTALITAT  L 3                    2"                 4"                 8"               15"             30"

 

TOTALITAT  L 2                   2 8"               15"               30"              1' 2'

 

TOTALITAT L 1                      1'                2'                   4'                 8'

 

L4.- Eclipsi de color taronja clar.

L3.- Eclipsi de color roig rajola. L'ombra apareix amb tons groguencs o grisos

L2.- Eclipsi de color roig .

L1.- Eclipsi fosc, grisos .

 (Taula reelaborada a partir de la informació donada per Juan Trujillo)

 

altres orientacions:
                                Obertures  de  f/8 per les tres primeres fases de la parcialitat

                                                     f/4 per les següents

                                                    f/2,8 en la totalitat ; o f/5,6 1 s. o més, ISO 100-800 o més....segons l'obertura de l'òptica

en les fases parcials podem tancar més el diafragma (f/8, reduir la ISO i augmentar el temps d'exposició.

 *com més gran la focal ,més exigència, i ens convindran velocitats més ràpides (i màxima obertura, més ISO)

 

             per ex.. fase minvant  i creixent:    ISO        200 a 1/160 ,f/3   

                                                totalitat:  ISO 200 o 400  (i més si ens cal per reduir el temps d'exposició) ,  1,3s  exposició a f/5,6     

 

*Fem fotografies a intervals de temps determinat i ens mostrarà l'aspecte canviant de la Lluna i del seu recorregut pel cel.

 

http://www.vercalendario.info/es/luna/espana-28-septiembre-2015

http://www.celistia.cat/tag/efemerides/

http://blog.astroaficion.com/2015/09/17/eclipse-total-de-luna-27-28-septiembre-2015/

 

 


Respostes a les preguntes plantejades

1. Per què hi ha anys bixests?  a? b? c? o d?

a) Perquè, cada 4 anys, afegim un dia extra el 29 de febrer.
b) Perquè es podia fer la "siesta" un dia més.
c) Perquè el 29 de febrer se celebrava a Roma la festa dels bisexuals.
d) Perquè antigament, cada 4 anys, al 24 de febrer se l'anomenava "dia sisè repetit".

Resposta

La Reforma Juliana del calendari va ser que el nou dia addicional, a sumar cada quatre anys, es col·loqués on abans s’intercalava un dia extra a continuació del 23 de febrer. Aquest dia era conegut com el dia sisè abans de les calendes de març, per la qual cosa el nou dia passaria a ser el dia sisè repetit, o bixest (bis sextus). Aquest nom acabaria també aplicant-se a l’any “bixest” en què s’intercalava aquest dia addicional.