Perspectives  sobre l´existència de vida al Sistema Solar (resum, abstract)
 per Albert Capell Brugués

Iniciada una nova exploració del planeta Mart i completada l´exploració preliminar del Sistema Solar, ens atrevim a extreure les primeres conclusions sobre el vell problema que ha captivat l´interés de l´home: la possible existència de vida a altres planetes del nostre sistema solar.

“Que poc raonable seria que suposéssim que llevat de la Terra i del cel que percebem no existissin altres cels i altres Terres” (Teng Mu, filòsof xinès del s. XIII.)

Giordano Bruno (1548-1600), filòsof del Renaixemet, morí cremat a les flames de la foguera de la Inquisició. Fou condemnat a ser cremat viu. Quin crim terrible havia comès ? Va tenir la gosadia de pensar que la Terra no era potser l´únic astre de l´Univers que tenia vida !



El 1877, fa només 128 anys, l´italià Giovanni Schiaparelli començà a estudiar minuciosament la superfície del planeta Mart. Va veure el disc de Mart solcat de nombroses línies rectes, llargues i estretes que travessaven els continents d´un mar a l´altre. El 1888 publicà el mapa de Mart amb tot de canals. Impressionat per la descoberta de Schiaparelli, un milionari i famós astrònom nord-americà, Percival Lowell, invertí la seva fortuna en fer un observatori astronòmic i construí una teoria respecte dels canals que implicava que fossin el treball d´una raça intel·ligent. Va afirmar que per la quantitat, regularitat, la seva posició, la seva llargària...els canals no podien ser per causes naturals sinó que calia pensar que eren una xarxa d'un extens sistema  d'irrigació artificial, per tant, concebuts per éssers intel·ligents. Els marcians existeixen !

Es va despertar una forta curiositat per Mart. Quan al 1938, Orson Welles va emetre una novel·la radiofònica basada en el llavors clàssic de ciència ficció “La Guerra de los Mundos” de Wells, es van produir escenes de pànic perquè molta gent que escoltava el programa va creure realment que la Terra era envaïda pels marcians.

Com podem veure senyals de vida si no s´hi va ? És impossible des de la Terra i amb un telescopi veure'n. Les naus espacials no han vist canals, ni formes geomètriques, ni cap altre senyal de vida intel·ligent. Veuen impactes, falles a la superfície, turons, valls... però no “canals”, i en tot cas, no són artificials.
-Per què tantes especulacions i fantasies marcianes ? -Perquè Mart s´assembla molt a la Terra:

Mart .........................                               ...· té casquets polars
.................................................................· té núvols blancs
.................................................................· té quatre estacions
.................................................................· té dies de 24 hores,...

Sabem que el planeta Terra reuneix unes condicions físiques que són les més propícies per al fenomen de la vida: per la seva grandària té prou força gravitatòria com perquè la seva atmosfera no s´escapi a l´espai; posseeix un controlador tèrmic que fa possible l´existència d'aigua líquida,... No tenen aquesta sort els altres planetes del nostre Sistema Solar. La temperatura de Mercuri i de Venus està per sobre del punt d'ebullició de l´aigua, per la qual cosa no pot haver-hi aigua líquida. La temperatura de Júpiter, de Saturn, Urà, Neptú i Plutó són tan baixes que l´aigua, en tot cas, només existeix en forma de gel. Mart, però, és un excel·lent candidat per a estudiar la possibilitat d'existència de vida (passada o present) .

Més enllà de la fantasia hi ha la possibilitat que els humans podran colonitzar el planeta vermell i crear vida a Mart. Sabem que és el planeta més semblant a la Terra. Mart es va convertir en el centre d'interès del programa d'exploració planetària de la NASA. El Mariner i el Viking el van fotografiar, van aterrar sobre ell i ens mostraren la seva superfície. El mòdul del Viking va analitzar el terreny de Mart, agafà mostres per estudiar la seva composició química i la seva biologia. Els experiments no van confirmar l´existència de senyals de vida a Mart. L´experiència de la detecció de vida per les sondes Viking (I, II) - i les més recents- ens diuen que Mart és un astre, avui, sense vida . Serà que la vida roman amagada sota llacs gelats , presonera del fred ? Per què aquesta altra “Terra” ha esdevingut desèrtica, freda i sense aire ?

Fa pocs anys que es va reconèixer un meteorit originari de Mart, que va ser trobat a l´Antàrtida : és l´anomenat ALH84001. Un grup d'investigadors hi ha trobat residus orgànics i estructures similars a les bactèries i sembla -diuen- que són una evidència de vida primitiva a Mart. Si la vida marciana va existir, s´han de conservar els seus senyals i han de ser relativament fàcils de trobar. La pedra caiguda a l´Antàrtidar recolza la carrera espacial...Caldrà anar a Mart i buscar fòssils. D'això fa gairebé una desena d'anys.
Segona exploració de Mart
Després de 20 anys d'espera dues missions de la NASA batejades com Mars Pathfinder i Mars Global Surveyor (llançament: 7 de novembre del 1996 i arribada a Mart 12 de setembre del 1997), van cap a Mart. La missió Mars Pathfinder va sortir el 4 de desembre del 1996 i va aterrar a Mart el 4 de juliol del 1997, dia en què els EE.UU celebraran el 220 aniversari de la seva independència.  La Mars Pathfinder emprà un grup d'airbags per suavitzar el xoc amb la superfície de Mars. Després d'una hora, els airbags  es van desinflar i replegar parcialment. En obrir-se els tres pètals metàl·lics (plafons solars) es redreçà, fotografià dels voltants i  des de la Terra es donaren ordres  perquè comencés l´exploració amb el "rover", un petit vehicle de 10 kg de pes equipat d'una càmera i d'altres instruments per a efectuar diversos anàlisis. El lloc seleccionat és la regió d'Ares Vallis, que va ser un dels canals escorredors de les planures inundades de les rodalies.
L´altre company d'exploració, el Mars Global Surveyor (Examinador Global de Mart), es col·locà a l´òrbita de Mart el setembre del mateix any. Fotografià tot el planeta i va fer una cartografia de tota la superfície del planeta.
Darrere de tot hi ha la recerca de les respostes que han inquietat als humans: Estem sols a l´Univers? Hi ha vida en altres mons semblants a la Terra, com Mart?

L´evidència que hi va haver aigua líquida a Mart ens diu que va tenir en el passat una altra atmosfera més densa que no es va poder escapar per l´espai. En algun lloc ha de ser, l´aigua !
· en els casquets polars ?
· amagada sota el sòl marcià?

Si als casquets polars hi plantéssim vegetació, el faríem més fosc i absorbiria més calor,es fondria l´aigua... També la podríem portar a les regions equatorials a través de canals, com es pensava Lowell: els marcians seríem nosaltres.

REFERÈNCIES :

Roubin, F. : La vida en el cosmos Col. Dominós, Ed. Debate, 1994.
Sagan, C. : La conexión Cósmica Biblioteca de Divulgación Científica MUY Interesante.
Ediciones Orbis, 1985.
Rükl, A. : Estrellas y Planetas Ed. Susaeta, 1992.
Asimov, I. : De Saturno a Plutón col. El libro de bolsillo,1044, Alianza editorial, 1984.
Asimov, I. : Introducción a la Ciencia (Vol.1) Biblioteca de Divulgación Científica MUY Interesante. Ediciones Orbis.
Sagan, C. : Cosmos Ed. Planeta.
Erben, H. K. : Estamos solos en el cosmos Ed. Planeta, 1985.
Trefil, J. : Un científico a la orilla del mar col. documento / 248, Ed. Planeta, 1989.
Varsavsky, C. : Vida en el Universo Biblioteca fundamental del hombre moderno,2,
Centro Editor de América Latina, Buenos Aires,1971.
Hagene, B. : Los Planetas CONOCER la Ciencia ; RBA Editores, 1994.
Colin A. Ronan : Els amants de la´Astronomia ; Caixa de Barcelona.
Clemente, R. : La exploración del espacio ; Ed. Kairós, 1979.
Oster, L. : Astronomía moderna ; Rd. Reverté, Barcelona 1979.
Grimal, P. : Diccionario de Mitologia griega y romana ; Ed. Paidós.
Hull, L.W.H. : Historia y filosofía de la ciencia ; Col. Zetein 2, Ed. Ariel,1970.

Articles de revistes :
Fredrickson J.K. , Tullis C. : Vida en las profundidades de la Tierra ; Investigación y Ciencia, desem. 1996.
Kasting,J.F.,i altres :Evolución del clima en los planetas terrestres ; Investigación y Ciencia, des.1996
Kargel, J., Strom, R. : Cambio climático global en Marte ; Investigación y Ciencia
Danchin,a : El origen de la vida ; Mundo Científico, n.84, octubre 1988.
Masson, Ph. : La geología del planeta Martek ; Mundo Científico, n. 55, febrer 1986.
Mars, les derniers mystères, Ciel et Espace, juny, juliol i agost, 1994. Número especial. Excel.lent monogràfic sobre Mart.
Hernáez, S. : Exobiologia : ¿Hay alguien ahí ? ; MUY Interesante, n. 92, gener 1989.
MUY Especial. Dossier sobre el sistema solar (vida extraterrestre, aventura espacial,...) n.26,estiu 1996.
Sheehan, W., O´Meara, J. : Mundos exóticos ; Cosmos (vers. Espany.Sky & Telescope),n.5, abril 1993.
Chaikin, A. : Las cuatro caras de Marte ; Cosmos, n.1, octubre 1992.
Nichols, R.G. : Retorno al planeta rojo ; Cosmos, n.3, febrer 1993.
Naeye, R. : El SETI en la encrucijada ; Cosmos, n.3, febrer 1993.
Pendleton Y.J.Cruikshank,D.P. : Las estrellas y la vida ; Cosmos, vol.2, n.5, maig 1994.
Munnshe, J. : Biosferas artificiales : la creación de hábitats en el espacio ; Universo, n.7, maig 1995.
Anguita, F. : Meteoritos en la Antártida ; Universo, Qui ho vulgui més complet pot llegir Conferència