SOBRE LA MITOLOGIA DEL SISTEMA SOLAR (1)

L'onomàstica dels planetes, satèl·lits i altres cossos del nostre Sistema Solar és una herència dels grecs i romans: van batejar els astres que es movien per entre les estrelles amb noms de les seves divinitats, ja que creien que la seva vida i el seu destí estaven regits pels déus. Els més importants eren els que vivien al mont Olimpus i van decidir de donar als astres viatgers, els planetes, els noms d´aquest déus. Després, l'Imperi Romà va dominar la major part d´Europa durant els primers segles de la nostra era.

Els romans van imitar els mites grecs,i així a l'hora d'anomenar els planetes van utilitzar els noms llatins dels déus grecs. Més tard hem anat descobrint altres planetes i satèl·lits, i també els hem posat un nom que, en la majoria dels casos, estan vinculats als  protagonistes de la mitologia grega. Al principi hi havia Gea, personificació de la Terra i mare de tots els déus, sorgida del Caos, i engendrà Urà (el Cel). S'uneix a Urà i tingueren molta descendència, com ara els titans, els cíclopes i els gegants. Cronos (Saturn) -el déu del temps - el més petit dels titans, va capitanejar la revolta contra el seu pare, a qui va destronar. Casat amb Rea, la seva germana, va tenir també una llarga descendència. Cronos engolia els fills perquè no fessin amb ell el que ell havia fet amb el seu pare, tal com estava predit. Però en néixer Zeus (Júpiter), Rea, la seva mare, el va salvar, canviant-lo per una pedra. Cronos se l'empassà pensant que s´havia cruspit el nadó. Ja de gran, Zeus serví una beguda al seu pare que li va provocar una gran vomitada, traient tots els fills devorats, i com no, aquella gran pedra. Llavors Zeus, amb els seus germans alliberats de l'estómac de Cronos, i amb l'ajut dels cíclops, va lluitar contra el seu pare i els titans. Zeus tenia una arma poderosa: el llamp -obsequi dels cíclops -, amb el qual va aconseguir de vèncer el seu pare i així es convertí en el déu del Cel.

La residència dels déus grecs fou el mont Olimp, la muntanya més alta de Grècia, envoltada de núvols, on Zeus i la seva esposa Hera (Juno) van regnar per sempre més. Zeus va ser el déu més respectat i, alhora, el més temut de tots els déus. Una altra residència era l'interior de la terra o món subterrani, regit per Hades (Plutó), germà de Zeus. Era un lloc tenebrós, la morada dels morts. Hi havia un riu -l'Aqueront- amb un barquer anomenat Caront, que transportava amb la seva barca els morts a l'altra banda del riu, al regne de l'Hades, després del pagament d'una moneda. Per això els grecs posaven una moneda a la boca del difunt.

Zeus va donar el regne dels mars al seu germà Posidó (Neptú), a qui els cíclops li havien donat el trident. Tots tres van governar el món per sempre més: Zeus, el rei dels déus, el cel, Posidó el mar i Hades la foscor, la morada dels morts.