Hèlios era el déu grec que representava el Sol. Després Apol·lo també fou identificat amb el Sol i el seu culte fou un dels més importants. També  rebia el nom de Febus.
A Egipte , el principal déu-Sol fou Ra. Se'l representava amb cos d'home i amb cap de falcó. Sobre el seu cap portava un disc creixent.

Helios i Selene eren els astres que il·luminaven el dia i la nit. La deessa Selene era la personificació de la Lluna. La mitologia l´associa a Diana, deessa romana de la cacera. A Egipte, la Lluna també era adorada. Thoth, deessa-Lluna, tenia cos d'home i cap d'ibis, un ocell sagrat sobre el cap

Els noms dels planetes i satèl·lits
Els grecs van ser els qui van batejar els planetes , però han perdurat els noms que van adoptar els romans, noms associats amb els déus mitològics, que no va ser sinó una adaptació que van fer de les divinitats gregues.

Els solitaris:
Mercuri (Hermes): el seu període sideral es de 3 mesos, el més curt dels planetes. Des de la Terra dóna la impressió de moure's més ràpid que els altres. Aquesta característica va fer que els grecs nomenessin Hermes com a missatger dels déus. Els romans li van dir Mercuri, nom del seu propi missatger de peus alats. També era el protector dels comerciants (en deriva la paraula "mercaderia").

Venus (Afrodita): després del Sol i de la Lluna, és l´astre més brillant vist des de la Terra. Homer l'anomena " la més bella estrella del cel" i els romans l'anomenaren Venus, com la deessa de la bellesa, de l'amor i de la fecunditat.

La família de Mart:
Mart (Ares): el planeta vermell, per l'òxid de ferro. Mart fou evocat pels antics observadors en els sagnants camps de batalla. Els romans li van         posar el nom del seu déu de la guerra:Mart.

Mart és un dels més populars dels déus pagans, el nom del qual es manté viu. Tothom sap que Mart és el déu de la guerra i que Venus, la deessa del plaer, la seva amant. Mart mata, destrueix; Venus dóna vida, crea. Tots dos, com fan tots els elements del cosmos, serveixen alhora a la vida i a la mort. Malgrat els moviments pacifistes, Mart compensa amb les guerres els excessos d'activitat de la coqueta Venus, que cobreix amb escreix les baixes per la guerra.

Llunes de Mart
Deimos (terror) i Phobos (pànic), noms de les característiques de Mart. Certes fonts els anomenen els cavalls del déu de la guerra.

La família de Júpiter
Júpiter (Zeus) :Rei dels déus, el més poderós de tots, el déu suprem.

Algunes llunes de Júpiter (les més interiors):
Amalthea-. nom de la cabra que va fer de dida de Zeus, a qui va trencar una banya i li va donar el poder de què el seu propietari, demanés el que volgués, obtingués allò que desitjava. Anava associat a la prosperitat i a la riquesa.
Metis :la lluna més interior (1979j3, Voyager), nom de la deessa grega de la prudència, amant de Zeus i mare d' Athenea.
Adrasté i Thebas, les dues noves primeres llunes del Sistema Solar descobertes pel Voyager. Adrasté és el nom del mític rei grec d'Argos, que va dirigir moltes expedicions contra Tebes.

Llunes descobertes per Galileu el desembre de 1609. A part de la lluna terrestre, són els primers satèl·lits planetaris que han estat observats.
Ió: jove amant de Zeus, que fou transformada en vaca per evitar que Hera, la seva gelosa esposa, la descobrís. Es un satèl·lit amb molta activitat     volcànica.
Europa: filla del rei de Fenícia de la qual Zeus se'n ben enamorà. Per tal de raptar-la es va transformar en un toro. La noia s'acostà al animal i va     pujar-hi al damunt. Llavors Zeus es va posar a córrer pel mar sense parar, fins que va arribar a Creta, on van tenir tres fills.
Ganimedes: la lluna més gran del Sistema Solar. És el" tercer satèl·lit de Júpiter", descobert per Galileu el 1610. Ganimedes era un jove heroi, de     singular bellesa, va ser raptat per Zeus sota l'aparença d'una àguila, i dut a l' Olimp on el pare dels déus el feu el seu coper.
Cal·listo: nom d'una nimfa grega que tenia el favor de Zeus i va ser transformada en óssa per la gelosa Hera.

Un altre grup el constituirien els satèl·lits descoberts al segle XX, unes a principis de segle, d´altres a partir del 1979 per la nau Voyager.

                                                                                  La família de Saturn:
Saturn (Cronos), fill d'Urà i Gea, i déu del temps i pare de Júpiter, se sol representar com un ancià , amb un rellotge de sorra. A part dels anells,         s'han descobert un bon grapat de satèl·lits,la majoria batejats també amb noms de les divinitats gregues:
Atles (1980): és el nom d'un dels gegants, germà de Cronos (Saturn), condemnat a portar el pes de l'univers a les seves espatlles.
Prometeu: Semidéu, descendent dels titans. Va robar el foc sagrat de l'Olimp i el donà als homes, cosa per la qual fou durament castigat per Zeus.
Epimeteu: Germà de Prometeu que acceptà Pandora - regal de Zeus- per esposa. Pandora portava una gerra amb l'advertència de què no l'obrís. La        seva curiositat, però, va ser l'origen de tots els mals de la Terra.
Janus: Déu de dues cares; déu romà de les portes.
Tetis: deessa grega del mar, esposa i germana d'Oceà.
Calipso: Nom de la nimfa del mar que va retenir Ulisses i els seus homes durant set anys a la seva illa.
Dione: algunes llegendes diuen que era la mare d'Afrodita.
Rea (Cibeles): Esposa de Cronos (Saturn) i mare de Posidó (Neptú), Hades (Plutó) i Zeus (Júpiter).
Tità: De la família dels gegants, déus grecs.
Jàpet:Un dels titans, pare d' Atles i de Prometeu.
../ ...
                                                                                      La família d'Urà:
Urà: Quan el 1781 William Herschel va descobrir un nou planeta -doblant el diàmetre del Sistema Solar- el va anomenar Urà. Personificava el cel, i era fill i espòs de Gea, que va engendrar els Titans i els Cíclops. Herschel també va descobrir dos satèl·lits d'Urà. Van ser batejats amb noms d'una obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu : Titània i Oberon ( reina i rei de les fades). La família de satèl·lits ha crescut a una quinzena de membres gràcies a les càmeres de la nau Voyager.
                                                                                     La família de Neptú:
Neptú (Posidó): El vuitè planeta del Sistema Solar, Neptú, era germà de Zeus i regna sobre de les aigües marines i de les profunditats oceàniques. Se'l representa armat amb un trident, conduint un carro arrossegat per quatre cavalls.
. Els seus satèl·lits principals són Tritó i Nereida, divinitats marines. Tritó era fill de Posidó i Amfítrite. Els tritons eren també éssers marins que tenien també mig cos en forma de peix i formaven part del seguici de Posidó i calmaven el mar i ajudaven els mariners. Nereida, una de les nerèides, nimfes que vivien en el mar, que de cintura en avall tenien el cos de peix. Segons la llegenda, eren cinquanta, i simbolitzaven les ones del mar.

L'escassa família de Plutó(Hades) -Ja no és un planeta ... :-(
Hades era el déu de l'infern, fill d'Urà i Gea. Li va tocar de governar el món subterrani, on anaven a parar els morts després que el barquer Carontels     passés a l´altra riba del riu Aqueront.Els romans el van identificar amb Plutó, divinitat de les riqueses, sobretot del susòl : les mines i els         jaciments. A més, pel que fal al nom, les dues primeres lletres, PL,són les inicials de l'astrònom que va preveure la seva òrbita: Percival Lowell, tot ique fou Clyde Tombaugh qui el descobrí en 1930 després d'analitzar centenars de fotografies.

                                                                                      Asteroides:
Els asteroides són una multitud de cossos petits amb aspecte d'estels. La majoria d'ells es localitzen en l'espai que hi ha entre les òrbites de Mart i Júpiter. Els primers asteroides els anomenaven (noms femenins) seguint l'esquema de la mitologia clàssica i altres noms d'origen molt divers. Heus aquí alguns:

Ceres, deessa tutelar de Sicília.
Pal·las, de la deessa Pal·las Atenea.
Vesta, de la deessa romana de la llar.
Juno, esposa de Júpiter.
Astraé, nom de la deessa grega de la justícia.
Hebé, deessa grega de la joventut i de la primavera.
Iris, de la missatgera grega, deessa de l'arc de Sant Martí.
Flora, deessa romana de les flors.
Icar, personatge de la mitologia grega que intentà fugir de Creta utilitzant ales que ell s´havia construït. Però va volar massa a prop del Sol, i la cera de les seves ales es va fondre i l'aventurer va caure al mar.

Com n'hi ha tants, s´anomenen amb noms d'astrònoms, noms de llocs geogràfics terrestres, o del seu descobridor, o amb codis poc romàntics com per exemple 1971 X 2.

A principis de segle XX, des de Barcelona, l'astrònom Comas i Solà en va descobrir onze. Van ser batejats amb noms com : Amèlia, Alphonsina, Mercedes, Pepita,Barcelona, etc.