L'element més característic del disc solar són les taques, zones fosques de la fotosfera que es produeixen per la rotació del Sol. A causa d'aquesta rotació diferencial les línies del camp magnètic del Sol que flueixen entre els pols magnètics formen vòrtex de gran intensitat magnètica que propicien l'aparició de zones més fredes: les taques. Les taques tenen una temperatura uns 1400 ° C més baixa que les zones circumdants.


Una taca solar consta d'una regió central fosca denominada ombra o umbra, envoltada per una zona més clara o penombra consistent en filaments clars i foscs que parteixen de forma aproximadament radial de l'ombra. En promig el diàmetre de la penombra sol ser unes dues vegades i mitja més gran que el de l'ombra, però en grups molt desenvolupats pot arribar a representar fins el 80% del total de l'extensió de la taca. Si la taca és de reduïdes dimensions no posseeix penombra i en tal cas es denomina porus.

Un filament solar està compost principalment de gas hidrogen carregat elèctricament i que sura gràcies al camp magnètic del Sol.

Els detalls de la cromosfera solar només es fan patents quan només deixem passar aquella part de la llum que correspon a la línia d'emissió de l'hidrogen alfa.
L'hidrogen alfa (Hα) és una línia visible a la zona vermella de l'espectre amb una longitud d'ona de 656,28 nanòmetres.

Per poder observar la cromosfera i les protuberàncies solars s'utilitza un filtre d'alta tecnologia que només permet passar un ample de banda molt estret al voltant
de la longitud de l'hidrogen alfa. Utilitzant la llum de l'hidrogen alfa podem observar filaments, és a dir, protuberàncies que per efecte de la perspectiva es situen dins del disc solar.

Per compensar els efectes de l'atmosfera el mètode de fotografia solar que utilitzo consisteix en l'enregistrament d'un vídeo compost per diversos centenars de fotogrames individuals i un posterior tractament d'apilament, optimització i ajust amb ondetes (wavelets).
Com que les protuberàncies són molt febles en comparació amb els detalls de la superfície realitzo dues preses amb diferent exposició per realçar els components de la zona del Sol que ens interessi.