Eclipsi total de lluna, dia 28 setembre matinada (nit del diumenge al dilluns).

 Efemèrides i suport

Barcelona  (Hora local)

Inici fase de parcialitat: 03h 07min 

En aquesta fase l'ombra que projecta la Terra anirà progressant d'oest a est (d'esquerra a dreta). Veurem com la lluna va parcialment i progressiva essent eclipsada per l'ombra del nostre planeta.

 Fase totalitat: de les 04h11min a les 05h23min el nostre satèl·lit  serà poc visible i  amb un to vermellós, ja que queda dins el con d'ombra de la Terra.

Nova fase de parcialitat: des de les 05h23min fins les 06h27min en què acaba l'eclipsii, la Lluna anirà sortint de l'ombra i s'anirà fent visible progressivament fins a sortir del tot de l'ombra de la Terra.

Es pot fer un registre fotogràfic sense telescopi ni seguiment motoritzat. això sí, necessitareu un bon trípode i un cable disparador-temporitzador (millor) per disminuir les vibracions., i la imatge serà més nítida i rica en detalls. Si la càmera té la possibilitat de bloquejar el mirall (mirror lock, Canon), o mode exposició retardada (exposure delay, Nikon) activem-los.

 

ECLIPSE TOTAL DE LlUNA


suposem: IS0 100        (Si usem ISO 200 cal dividir el temps d'exposició per dos), etc.

 

                                              temps orientatiu d'exposició possible en funció del diafragma de nostre teleobjectiu

 

F A S E LUNAR                      2,8              4                   5,6                8              11                    diafragma

 

LLUNA PLENA                       1/4000        1/2000            1/1000        1/500         1/250

 

ENTRADA ECLIPSI              1/2000        1/1000            1/500          1/250         1/125

 

OMBRA AL 25%                   1/1000       1/500              1/250          1/125         1/60

 

OMBRA AL 50%                 1/500         1/250              1/125           1/60           1/30

 

OMBRA AL 75%                  1/250          1/125             1/60             1/30            1/15

 

TOTALITA L 4                   1/2               1 "               2"                 4"                8"

 

TOTALITAT  L 3                    2"                 4"                 8"               15"             30"

 

TOTALITAT  L 2                   2 8"               15"               30"              1' 2'

 

TOTALITAT L 1                      1'                2'                   4'                 8'

 

L4.- Eclipsi de color taronja clar.

L3.- Eclipsi de color roig rajola. L'ombra apareix amb tons groguencs o grisos

L2.- Eclipsi de color roig .

L1.- Eclipsi fosc, grisos .

 (Taula reelaborada a partir de la informació donada per Juan Trujillo)

 

altres orientacions:
                                Obertures  de  f/8 per les tres primeres fases de la parcialitat

                                                     f/4 per les següents

                                                    f/2,8 en la totalitat ; o f/5,6 1 s. o més, ISO 100-800 o més....segons l'obertura de l'òptica

en les fases parcials podem tancar més el diafragma (f/8, reduir la ISO i augmentar el temps d'exposició.

 *com més gran la focal ,més exigència, i ens convindran velocitats més ràpides (i màxima obertura, més ISO)

 

             per ex.. fase minvant  i creixent:    ISO        200 a 1/160 ,f/3   

                                                totalitat:  ISO 200 o 400  (i més si ens cal per reduir el temps d'exposició) ,  1,3s  exposició a f/5,6     

 

*Fem fotografies a intervals de temps determinat i ens mostrarà l'aspecte canviant de la Lluna i del seu recorregut pel cel.

 

http://www.vercalendario.info/es/luna/espana-28-septiembre-2015

http://www.celistia.cat/tag/efemerides/

http://blog.astroaficion.com/2015/09/17/eclipse-total-de-luna-27-28-septiembre-2015/

 

 

 

 

  en connstrucció

images/Astrofotografiasensetelescopi/Arc_de_St_Mart3.jpg

NOTA: Per a tots aquells amants de la natura, de la terra i del cel, de les albades i les postes i la foscor de la nit, moguts per la simple satisfacció personal i, com a molt,  compartir-ho amb amics, i que sense disposar d'òptiques de qualitat extraordinàries ni coneixements professionals, intenten immortalitzar uns paisatges i instants  plens de colors de mil tonalitats diferents per reviure'ls  més endavant. Per a tots ells aquest article en què poso el meu caminar en això, sense angoixes, sense patrons definits, en què hi ha més imperfeccions que excel·lències, però que ja ens està bé i ja ho anirem millorarem i tant se val, ningú no ens podrà robar mai aquells instants plens de màgia i d'encant.

 

   Astrofotografia sense telescopi


Qui no té una càmera reflex o una compacta digitals? o un mòbil amb càmera ? 

                                                                                                                                                                                                                                                            

Encara que amb el meu mòbil i en càmeres compactes aconsegueixo excel·lents postes de sol i cels ennuvolats, encarrilaré l'article basant-me en l'ús d'una càmera reflex amb òptiques intercanviables.

Un objectiu 10-55mm, grans angulars la majoria de les vegades i un teleobjectiu podem fer astrofotografia ja que incorporem elements astronòmics en la imatge, enregistrem elements del cel i de la terra que s'aprecien a ull nu en aquest gran teatre ple d'actors  tan interessants com la Lluna i el Sol; les postes i sortides de sol, halos, aproximacions de planetes amb la Lluna, estels fugaços, arcs de Sant Martí, llamps, núvols, aurores boreals, traces dels estels  i el seu color, eclipsis de sol  i de lluna, constel·lacions, la Via Làctia,...

Aquesta mena de fotografia és interessant i gratificant no només pels avesats sinó, sobretot, pels principiants abans no es llancin a la difícil tasca de la fotografia a focus primari d'un telescopi  i que probablement , al principi, se'n portarien grans decepcions.

  • Necessitem bàsicament:
    Càmera  i  objectiu
    Un trípode estable
    Intervalòmetre

Consells:

 Un accessori que va bé per la nit:  una llanterna per pintar un primer pla i donar dinamisme a la imatge

 No ens faci  por usar sensibilitats altes per fotografiar, per exemple, la Via Làctia. Avui ha millorat molt la relació S/R (senyal/soroll), moltes càmeres tenen l'opció de reducció de soroll d'altes sensibilitats i de llarga exposició.

Que tenim aberració cromàtica, tanquem un diafragma i veurem com l'halo blavós dels estels més brillants no serà tan evident. Tancar un pas el diafragma redueix aberració cromàtica, el vinetatge (cantonades més fosques) i l'aberració esfèrica...però  haurem de multiplicar l'exposició x4 (o augmentar ISO). Sempre trobarem un equilibri.

L'enfoc en zones fosques pot ser complicat. Usem l'enfoc manual i cercar un punt llunyà brillant. Quan ho tinguem enfocat, fixar amb cinta adhesiva. Desactivar l'autofocus.

Sobretot no obsessionar-se en la qualitat tècnica, ni posteriorment cremar-nos els ulls retocant les imatges.

Hem de gaudir de la naturalesa nocturna, dels capvespres i de les matinades i de les estrelles, que deixaran de ser simples punts en el cel per passar a forma part de les nostres vivències.


Tres valors són importants:

 

Diafragma
obertures grans
f/1.4, f/1.8

mitjanes:
f/5.6, f/6.3, f/8  

petites:
f/11, f/22          

El diafragma gradua la quantitat de llum que arriba al sensor. Més obert menys temps d'exposició; tancat,més exposició per la mateixa quantitat de llum. És l'obertura. Diafragma molt obert:  f/1.8, f/2.8, ; obertures petites, diafragma més tancat: "f"alts: f/11 - f/22 . Obertures mitjanes: f/5.6, f/6.3, f/8.

Obertures grans: més llum entra, l'enfoc és delicat, menys profunditat de camp; obertures petites: més profunditat de camp, tot queda més enfocat, més nítid (però haurem d'allargar el temps d'exposició, que resulta més perillós).

Sensibilitat (ISO):
                         

 

La norma ISO és un estàndard internacional de la sensibilitat del xip de les càmeres digitals.

 A més ISO menys temps d'exposició i viceversa.  ISO 100 dóna més qualitat que ISO 2000 perquè a més ISO més soroll (gra). A menys ISO més temps d'exposició. Cal trobar l'equilibri. amb ISO al voltant de 2000 i més és possible fotografiar subjectes de feble lluminositat.

Escala ISO:   100     200    400    800     1600    3200     6400       12800    ...

Velocitat d'obturació  

   La velocitat de l'obturador determina el temps que el sensor està exposat a la llum que entra per l'objectiu

   1/250 de segon  entra més llum  que 1/500;  en10 s. més llum que en 5.

   Si una  imatge és correctament exposada en 1 minuta a f/5.6, a f/4 seran necessaris només 30s, i 2 minuts a f/8. 
   
   Mode B (bulb): temps il·limitat

   provar i provar i veure'n el resultat. Ara canviar paràmetres no és car.
  



Consell:

Qualitat de la imatge:  RAW / JPG.

Jo configuro JPG + RAW. Raw és la màxima qualitat, el negatiu; JPG dona un arxiu on hi ha hagut nivells de compressió a càrrec de la càmera, per tant pèrdua de matisos. Abaixo qualitat en els timelapses per qüestió de pes , de mb. En usar RAW cal tenir present la capacitat de memòria de la targeta de la càmera, ja que en resulta un arxiu  més gran.




Objectius intercanviables:

Ulls de peix
(entre 4,5 i 15mm de focal)

grans angulars
(entre 16 i 35mm )

 Objectius estàndard
(50mm en un capturador 24x35)

petits teleobjectius

(de 70 a 200mm)


grans teleobjectius

(de 300 a 600mm)

 
.ulls de peix i grans angulars: paisatges
 ISO alta si convé per la falta de llum; sense por ISO 800, 1600 i més si convé. Si hi ha estels sortiran puntuals amb 30s d'exposició;  f/2.,5- f/4 . Per ex.: amb un objectiu  de 8mm o de 14mm.

   de dia : arc de Sant Martí,  halo solar, postes de sol, colors del crepuscle,  núvols, ambients en un eclipsi de sol,...)

  de nit: escenes nocturnes : tempestes, constel·lacions, estels fugaços,  aurores boreals, la llum zodiacal, conjuncions planetàries, cometes brillants, la Via Làctia...
    *podem allargar temps exposició amb seguiment equatorial

    .grans angulars (entre 16 i 35mm ( en 24x35), com més lluminosos millor, f/1,4- f/2,8..)
      
El mateix que amb els ulls de peix. Aquí hem de vigilar el temps d'exposició si hi ha estels i volem que surtin puntuals. Haurem de fer exposicions més curtes i/o augmentar la ISO (3200, 6400 per compensar). Treballem sempre amb obertures grans en aquests supòsits.
*podem allargar temps exposició seguiment equatorial

  de dia: arc de Sant Martí, halo solar, postes de sol, colors del crepusscle,  posta i sortides de sol, núvols, ambients en un eclipsi de sol, vistes amb la lluna...)
de nit: tempestes, constel·lacions, estels fugaços,  aurores boreals, la llum zodiacal, conjuncions planetàries, cometes brillants, la Via Làctia, escenes nocturnes,desplaçament aparent dels planetes (retrogradacions)...
            
*podem allargar temps exposició seguiment equatorial
  de dia: sortides i postes de sol, fases de la lluna, eclipsis de Sol , detalls arc St. Martí, parheli

   de nit: conjuncions planetàries,llum cendrosa de la Lluna, eclipsis de lluna, cometes brillants,

    de dia: eclipsis de Sol, taques solars (posar filtre), postes i sortides de Sol, raig verd,     
  De nit: conjuncions planetàries, llum cendrosa, eclipsis de lluna, de la lluna, fases, cometes brillants ( amb seguiment).

       
       




Fotografiar les postes i sortides de sol i els colors del crepuscle.

És astrofotografia? Probablement perquè estem fotografiant una estrella.

Tenim dues possibilitats:
a) decidim fotografiar el Sol a punt de desaparèixer  -o de sortir- per l'horitzó.
  En pocs minuts el Sol s'oculta sota l'horitzó, o en surt en llevar-se.  Però, ull, que tot és molt ràpid. A les nostres latituds la Terra gira  a uns 1200 km/hora. En dos minuts el Sol desapareix sota l'horitzó, o surt del tot. Amb un 300-500mmm de focal captem les deformacions del Sol, molt gran en relació al paisatge.
Podem usar des de focals gran angulars a teleobjectius.

*ISO 100-200, entre f/4_f/11. Tanqueu una mica el diafragma.  Exposició manual.Tenir a punt l'enfoc. La velocitat d'obturació. heu de fer proves. Podeu, també, fer-ho en mode AV (prioritat d'obertura), llavors la càmera triarà el temps d'exposició. El cel es mou: ISO altes i temps més curts.


b) fotografiar una escena que succeeix en poc temps, molt ràpid, just després que s'ha post  -o abans de sortir- Potser trobarem un cel mig ennuvolat, adornat amb bells colors.
Vigilem amb possibles danys als ulls si no hi ha núvols, ja que   seria millor un teleobjectiu si no volem tenir un mini-sol. A partir d'un 100 mm com a mínim.

Usem mode automàtic o manual.

Amb obertures grans la llum és prou gran com per posar la sensibilitat  a 100 ISO i que la càmera esculli els altres paràmetres, com temps d'exposició i apertura.
Però la llum és molt desigual en aquests paisatges. De vegades cal enganyar la càmera, sobreexposar o subexposar,...canvi velocitat, l'obertura .... Podem fer bracketing ( una imatge normal, una de subexposada i una de sobreexposada per combinar posteriorment). En combinar-les salvarem  les tonalitats  i detalls amb les zones d'ombres.

 Colors del crepuscle
Després de la posta el paisatge, si hi ha presència de núvols, agafa magnífics colors càlids, que van d'un vermell a un taronja daurat, amb tons violetes de vegades.
Els colors de l'atmosfera terrestre: el color blau es difon i la llum es torna roja-taronja, rosat., fins a franges de violeta degut als aerosols situats a uns 15km d'altitud.
Bandes de color prorpa, blavosa -rosada de la regió del cel oposat al Sol, a ponent o a llevant. Són escenes molt estètiques, que agraden molt, i força senzilles de fotografiar.

. Amb  càmara de mòbil solen quedar bé aquestes escenes.
. Amb grans angulars, tancar un o dos diafragmes.
  Abertura entre f/4-11, 100-200 ISO
  objectiu 18-50mm, f/4,5, 1s ,100/ 200 ISO
  objectiu  50mm     f/16, 1/250, ISO 200
. En general, amb núvols, obertura f/8-11, 100 ISO, o 200-400-800 ISO  si és ja fosc.
. Amb focals superiors a 200m ,  f8-11. Subexposar un pèl. Podem fotografiar el "raig verd", just en l'instant  en què el sol desapareix del tot per l'horitzó ben net i     transparent (i molta sort). Hem de fer ràfegues per captar-lo.


.Són escenes molt estètiques i simples de fotografiar amb focals curtes. Quan la llum va disminuint podem posar ISO 200 o més  per no allargar l'exposició
Hem d'assajar per trobar el millor temps d'exposició, que serà entre dos y 10 segons seguint la claror.
Per aquest tipus d'imatges no calen tractaments especials, i amb format  jpg n'hi ha prou; en RAW, però,  podreu ajustar posteriorment  el balanç de blancs i millorar les tonalitats.





Video/timelapses

 videos de la posta o timelapses  queden bé . En els timelapses se sortida del sol (Lluna) i posta cal fer gairebé imatges segPetisuides, perquè el Sol (i la Lluna) ho fan en uns dos minuts el seu propi recorregut,.Podem allargar per veure el què passa després, els canvis de colors del cel,...

. El Sol sense i amb filtre solar, com el de Baader,  taques , eclipsis
.Teleobjectiu llarga focal, trípode, cable disparador
focals fins 300-600 mm, 100 ISO... 1/400- 1/1000-  f/5,6-F/8
subexposar una mica
Eclipsis: interessant l'escena, excepcional quan són totals.
Podem posar en evidència la baixada de llum  (sense filtre solar). Focal curta. Podem fer amb l'intervalòmetre fotos com si féssim un timelapse, intervals de 5-10 minuts en la parcialitat.
. Posarem filtre solar si volem veure les mossegades de la lluna i en la totalitat. (focal 400,,
200 ISO, f/8, 1/80s). Fer moltes fotos en la totalitat i anar canviant el temps d'exposició, de 1/100 a 2 segons). Després es podran fusionar.
Parcialitat:  teleobjectiu 100-600mm de  focal, f/8-11, 17250 a 1/800s  ISO 100-200
,
. el proper 13 d'aquest mes podeu anar a sud-africa o a la antàrtida i fer l'eclipsi parcial.


Halo solar, Parheli o fals sol

    quan apareixen cirrus i cirrustratus, hi ha una refracció de la llum amb els cristalls de gel de l'atmosfera.
Halos  :Anells  brillants entorn del Sol
Pahelios. dues concentracions de llum lleugerament allargades, situades a cada costat del Sol. De vegades només es veu una marcada gama cromàtica).
     amb grans angulars i fins un tele de 100mm ... Hem de subexposar una mica, sempre queda més contrastat i matem el blanc intens.

ISO 100, f8-16 1/1000...provar, tenim temps
el filtre polaritzat millora el contrast i el color. Subexposar una mica.

Arc de Sant Martí
qui no l'ha fotografiat alguna vegada!De vegades és doble... llavors en el secundari l'orde dels  colors és invertit (doble reflexió de la llum)
Millor ull de peix i grans angulars, per veure'ls sencer o quasi.. Podem fer una panoràmica, millor en vertical si el trípode ens ho permet.
També amb teleobjectiu per veure'n el peu
Obertura a f8-11, ISO 100-200,
subexposar una mica

Hores de blau a l'alba i després de la posta
El sol ocultat , quan ja només els núvols alts  retenen els colors càlids , el cel augmenta el seu blau pel cantó oposat del Sol. A ponent pel matí abans que surti el sol,  i a llevant després de la posta , en què la llum residual del sol... poc a poc anirant sortint els estels més brillants. Per la càmera, el cel serà encara d'un blau profund i extens. Podem fer panoràmiques verticals.
-obertura entre  f7-11
Iso 100—400,   gran angular 10 s ,f/3,2

Llum zodiacal
les partícules de pols al voltant de l'eclíptica -plànol- reflecteixen llum.: és la llum zodiacal. És una llum blanquinosa, tènue, que surt de l'horitzó i s'eleva quasi fins el zenit... després de la posta  o abans de l'albada. D'origen extraterrestre. Fa com un triangle,
Els millors èpoques: quan l'eclíptica és perpendicular a l'horitzó, dues hores abans de la sortida del sol o dues hores després de la posta.. A la matinada, cap a l'est, a la tardor;  al capvespre , per l'oest, a finals d'hivern i inici primavera
30s., f72,8, ISO 1600
grans angulars ,apertura màxima, iso 400-800  o més ,fins a 30 s, f/2,8, 14mm


Llum cendrosa de la lluna i sortides /postes
Quan  la lluna creixent de fins a 2 dies veiem tènuament la resta del disc il·luminat per la llum emesa pel Sol, reflectida per la Terra i reflectida de nou per la lluna.
La part visible de la lluna ens quedarà cremada (diferència de 9 diafragmes )
Exposc. de 2 s, f4,5 200mm
Teleobjectiu mitjà
Sortides i ocultacions de la lluna per l´horitzó (plena o quasi)
    Ull., rapidesa: en 2 minuts fa el seu propi recorregut
Teleobjectiu mitjà: 300_500mm, f/5,6 o f/8.,  200-400 ISO, 1/20-/1/50 segons obertura...i la transpàrència atmosfera
Exp. manual...exposicions  cada  10 s.

Fases de la Lluna
Cable disparador, apujar  el mirall. Lluna alta.
Focal 200- 500mm: mars i alguns cràters.
Obertura: f5,6 a f/8, exposició 1/100 a 1/1000

Halo lunar
grans angulars i teleobjectiu 100-200mm,
Obertura:  f4-f5,6,
sensibilitat ISO 200- 400
Exposició. 20 a 40s.
La Lluna sempre queda sobreexposada en un paisatge .Subexposem.

Eclipsis de Lluna
 teleobjectiu: 200-400mm,
 ISO 100-800 segons es va eclipsant.
Obertura  f/5,6 totalitat ( o f/2,8) Temps 1 s. o més, ISO 400-800
Durat la totalitat : obertura màxima, i F8 a f/11n les fases parcials , ISO 100-200


Fotografiar aproximacions planetàries, conjuncions
Les aproximacions planetàries dels planetes visibles a ull nu -i amb la lluna o no-, són fenòmens força freqüents, i la Lluna segurament hi serà present i a prop  en algun moment del mes.
Durant el crepuscle , amb el cel adornat de magnífics colors, podem immortalitzar l'escena.
Utilitzarem ,preferentment, una focal curta per tal d'englobar l'escena en un paisatge . Amb una focal de 50 a 100mm, buscarem un primer pla,i donarem profunditat a la imatge.
Si és el durant el crepuscle encara tenim prou llum com per utilitzar una ISO de 100 0 400, i tancar un diafragma  per millorar la nitidesa.
L'exposició serà variable en funció la claror ambiental. Assagem: la foto digital no resulta cara.
Degut a la rotació aparent del cel no passarem de 10s amb focals d'uns 50mm, o de 5 s. amb un teleobjectiu de 100mm, ja que els objectes no serien puntuals.
Amb jpg és suficient.

(Aproximació de Venus-Lluna... Canon obj Sigma 18-50, f/2,8  a 50mm,f9, 1,3s ,100 ISO)
(a 18mm,f5,6, 13s,ISO 400)....era més fosc.

Traços d'estrelles i circumpolars i constel·lacions
.Ara posem en evidència el moviment aparent de la volta celeste i el color dels estels, com la llum dels cotxes en moviment deixen un traç.  Representa el moviment degut a la rotació terrestre. Si agafem estels més enllà veurem  els que es trobin una declinació 0, l'equador celeste, el traç és una línia recta i més enllà el sentit del gir corresponent a l'hemisferi sud.
Els resultats solen ser espectaculars i estètics.
Hem d'operar en un lloc fosc, amb poca presència de contaminació lumínica i el cel clar. La Lluna que ni sigui gaire lluminosa, contràriament haurem de tancar una mica el diafragma, f9_11.
Hem d'anar amb compte amb la possible humitat: l'objectiu s'entela ràpid amb un ull de peix, que no hi podem posar para- sol. Amb objectius normals posem para-sols, i millor tenir una cinta amb resistència per dissipar la humitat.
Temps d'exposició :1 hora o més. Si el fons del cel no és fosc sobrepassar aquest temps pot ser negatiu.  En comptes d'1 foto de 60 minuts fem  15 fotos de 4 minuts i el mínim interval.
Enfocar l'nfinit (ull!)
ISO 200_400 (les exposicions ja són prou llargues per poder usar sensibilitats baixes. Les altes, a més del soroll ,saturen els estels i desapareixeria el seu color. Si desenfoquem una mica, el traç serà més gruixut però es veuran millor els colors dels estels. Tot depèn del que perseguim.
Podem centrar la imatge amb la polar ( no necessàriament). Interessa tenir un primer pla, si és possible.
(traços Canon ,18mm, f3,3, 3min a 400iso. (podem tancar més si hi ha lluna plena,( f/11,100ISO)

Les constel·lacions
Requereix temps relativament llargs i grans angulars, de 14 a 50mm de focal i cel net. Aquí la rotació de la terra limita el temps d'exposició .Escollir el temps d'exposició perquè els estels siguin puntuals, un 50mm no pot passar, a l'equador celeste,  de 7 segons, un 14 mm fins a 30 s.

        temps d'exposició màxim ( en segons =40/F(focal en cm.)


.Grans angulars , màxima obertura per captura màxima informació en exposicions breus.
Si l'objectiu té aberracions òptiques tanquem un pas el diafragma.
Òptica lluminosa:  f/4, f/2,8 o menys (qüestió de  rotació), ISO 800- 1600

Podem fer més fotos i apilar després (DeepSkystacker)
Si hem fet RAW podem restar ... o càmera activar la funció de reducció de soroll per altes sensibilitats i llarga exposició. Però com que són exposicions relativament curtes la relació senyal/soroll tampoc és excessiva.


Apilar,Fer timelapse amb startrails.
Timelapse (tàimlaps): Representem el moviment  amb múltiples fotos consecutives per fer una animació. Triem el ritme (ràpid/ralentitzat). Obtenim videos curts, impactants.
Necessitem. Càmera, trípode, intervalòmetre.
La velocitat normal de video són 24 ips. Una durada mínima de 10s vol dir tenir 240 imatges. Si fem exposicions de per exemple 30 segons, estarem 120 minuts com a mínim.
Hem de pensar en la freqúència de cada foto. Si faig  una posta o sortida de sol prenc les imatges amb el mínim interval, perquè el fenòmen dura molt poc temps.
En general, no deixar massa interval, el moviment serà més suau.
Experimentar amb el temsp d'exposició,,sensibilitat i diafragma.

Estels fugaços, pluja d'estels
paràmetres adequats:
Gran angular
obrir diafragma al màxim, no més de f/4
ISO 800 a 1600 o més, permetran exposicions més curtes i els estels més puntuals
30s exposició a 3 o 4  minuts
Temporitzador...(després podem fer timelapse o apilar)


La via Làctia, la nostra galàxia.
Des de la nostra posició, sobretot a l'estiu, veiem una banda lletosa, com un extens núvol grisós que travessa el cel passant pel zenit d'un horitzó a l'altre. Amb uns prismàtics revelen l'aspecte estel·lar de la Via Làctia.

Necessitem un cel fosc, lluny de contaminació lluminosa i sense lluna.
Focals entre ulls de peix i grans angulars. Una focal de 50mm serà interessant, però les exposicions en trípode han de ser curtes. No tinguem por de posar isos altes de 3600 i més.
Motoritzart podem abaixar la sensibilitat a 800 ISO
Apertures màximes, f/2,8 a f/4 màxim
Si tenim equatorial podem allargar a 2-4 minuts
També podem fer una desena d'imatges i apilar després.. Millor,és clar, si fem darks i bias, disparant en RAW per millorar el resultat final

Aurores boreals

 





A manera de conclusió
l'astrofotografia viu una gran revolució, es democratitza, els instruments són més assequibles, i que encara que siguin modestos s¡aconsegueixen grans coses, fins hi tot com els professionals.
En tot cas, per més modest que sigui  el nostre equip, és gratificant poder captar  els meravellosos colors del nostre univers.
Moltes gràcies