Primers passos en fotografia astronòmica

 

Aquestes línies pretenen ser un breu resum encaminat a guiar als nous amants de l'Astronomia al camp de l'astrofotografia. Cal tenir en compte diversos factors a l'hora de fer una presa:

El lloc
Convé escollir un lloc on la contaminació lumínica sigui escassa (molt difícil de trobar), encara que això no importa tant per a objectes lluminosos com la Lluna i els planetes. Les nits més fosques les tindrem unes nits abans i després de la lluna nova. Cas a part serà la fotografia del Sol, que exigeix l'ús de filtres especials.

Instrumental
-Amb o sense telescopi.
-Càmera ordinària (analògica) fixa / reflex.
-Càmera digital compacta
-Càmera digital reflex
-Webcamp
-CCD

Objectius:
-Càmera amb el seu objectiu adossada al telescopi.
-A través de l'òptica del telescopi.

Sensibilitat
Tant en les emulsions ("rodets") químiques com en les càmeres digitals usarem la sensibilitat adequada a l'objecte a fotografiar. Per als objectes de poca llum (nebuloses, camps estel·lars...) utilitzarem sensibilitats altes (400/800/1600 ASA). Això ens permetrà disminuir el temps d'exposició encara que a expenses d'un augment del "gra" o soroll. Per a objectes brillants (Lluna, planetes,cometes,...) utilitzarem sensibilitats mitges i baixes.

I. Fotografia mitjançant una càmera compacta o rèflex subjecta a un trípode.

Amb aquest sistema treballarem sempre amb l'objectiu obert al màxim i sensibilitats altes. Convé disposar d'un cable disparador amb retenció a fi de mantenir obert l'obturador durant uns segons o minuts. Queda clar,doncs, que tant si és una càmera tradicional com una de digital han de tenir la funció de retenció ("pose B"). Ens servirà per fotografiar camps estel·lars, asterismes...
Sense seguiment motoritzat no excedirem d'uns 30 segons d'exposició. Jo acostumo a apuntar el camp a fotografiar i comptar fins a 20, 25, 30, segons l'altura del camp. Temps més breus a prop de l'horitzó i més llargs per al zènit.
Interessants són les preses llargues amb la càmera fixa apuntant al pol celeste. Un altre sistema podria ser -amb les càmeres digitals- fer diverses preses de 4-5 minuts i després integrar-les. Obtindrem els traços circulars que han deixat les estrelles. En aquest cas convé tancar uns passos el diafragma i usar sensibilitats baixes (100-200 ASA). El mateix mètode l'usarem per a capturar les estrelles fugaces.
En el cas de cometes molt brillants podem seguir aquest procediment, encara que amb una sensibilitat més alta i el diafragma més obert.

  Exemples            1     2       3
           
1 Cirumpolar.   2 Ca Major-Orió-Taurus.  3 Lluna i venus. La llum cendrosa de la Lluna mostra el cercle lunar. La feble lluminositat és la claror reflectida per la Terra.

II. Fotografia mitjançant un telescopi no motoritzat.

Si es disposa d'un petit telescopi amb moviments lents es pot intentar fer preses una mica més llargues. Per a això s'ha de construir un dispositiu (platina,...) que permeti mantenir subjecta la càmera (proveïda del cable de retenció) amb el seu objectiu sobre el tub del telescopi.
En el telescopi col·locarem un ocular amb reticle il·luminat i centrarem en l'encreuament de fils o diana una estrella brillant del camp a fotografiar, procurant que sempre quedi al centre. Per aquest afer usant els moviments lents del telescopi. Podem obtenir així exposicions de 3 o 4 minuts, en funció de la focal de l'objectiu. Podríem,també,tapar l'objectiu de la càmera, fer una exposició de 20-30 segons, tapar i centrar de nou el telescopi amb l'estrella guia, treure la tapadora i fer una altra exposició, i així successivament.
Amb aquest procediment, i la perícia de cadascun, és possible obtenir registres d'objectes brillants com la nebulosa de Orión (M31), cúmuls globulars com M13,oberts com Les Plèiades (M45), galàxies com M31 (Andròmeda), cometes brillants, eclipsis de Sol i de Lluna, a més de l'apartat I.

III. Fotografia mitjançant un telescopi motoritzat.

Si el nostre telescopi disposa de motors en els dos eixos ens permetrà una exposició més llarga ( encara que sempre haurem de fer algunes correccions amb els comandaments (manualment o automàticament), tot depèn de l'equip que es posseeixi.

a)
Amb aquest equip podem fer el mateix que amb el mètode anterior (II). Ens permetrà exposicions més llargues i utilitzar objectius de més gran focal, ampliant així els objectes al nostre abast.

b)
b.1. Càmera compacta. En aquest cas el telescopi va proveït d'un ocular, i mitjançant un dispositiu, es manté la càmera subjecta després de l'ocular, enfocada a l'infinit i el diafragama obert. Aquest sistema per projecció ocular dóna una ampliació bastant gran de la imatge (fig1).

b.2. Càmera rèflex (desproveïda d'objectiu). El telescopi és l'objectiu de la cambra (fig.2).

b.2.1. A focus primari: Traieu l'objectiu de la càmera i l'ocular del telescopi. Col·loqueu la càmera a continuació del telescopi. També, si ho posseïm, podem col·locar un reductor de focal, amb la qual cosa amplieu el camp a fotografiar i es guanya en lluminositat, podent així reduir el temps d'exposició. L'enfocament es fa amb el telescopi, com si s'enfoqués per un ocular. Aquest muntatge permet fotografiar objectes com nebuloses, cometes, cúmuls, etc.(fig.2).

b.2.2. Si en comptes de col·locar a la sortida del telescopi un reductor de focal interposeu una lent de Barlow s'allargarà el focus, amb la qual cosa s'obté una major ampliació de la imatge. És útil per fotografia planetària, per a la Lluna i el Sol (fig.3).

b.2.3. Una altra variant fóra col·locar la càmera sense objectiu darrera de l'ocular, amb què s'aconsegueixen grans ampliacions de la imatge. Adequat per planetària i detalls de la Lluna i del Sol (fig.4).

Observacions. Cal posar molta cura en la precisió de l'enfocament. Convindrà enfocar primer amb una estrella brillant pròxima al camp que fotografiem.

 

Telescopi amb ocular i càmera enfocada a l'infinit.Obrir el diafragma al màxim.




fig.1

Telescopi sense ocular i càmera sense objetiu. Enfocar a través del telescopi.

 

 

fig.2

c Telescopi + lent de Barlow(per allargar el focus); càmera sense objetiu.

 

fig.3

Telescopi amb ocular i càmera sense objetiu. Dóna grans ampliacions.

 

fig.4

 



c)
c.1. Webcam. La webcam és molt utilitzada en fotografia planetària. Se li treu l'objectiu i amb un cilindre es col.loca després d'una lent de barlow ( com en b2.2). Capturarem seqüències en format avi, que posteriorment processarem i empaquetarem en una sola imatge. Amb aquest sistema assegurem una imatge acceptable i amb detall, ja que s'eliminaran els fotogrames que, per la turbulència atmosfèrica, treurien nitidesa a la imatge final. Dóna grans ampliacions de la imatge. També es poden utilitzar altres formats de video (càmeres de videovigilància,...). Amb la Lluna podem treballar igual sense la lent de Barlow.

                                                           
                                                              Imatges fetes amb una webcamp Philips Pro


c.2. Càmera CCD (dispositiu de càrrega acoblada).
És sorprenent com s'obtenen imatges amb el CCD. En pocs segons tenimla imatge en l'ordinador, perquè són càmeres molt sensibles. Gràcies a això podem fer astronomia urbana. Es poden capturar objectes febles (nebuloses, galàxias, cometes acabats de descobrir,...) amb exposicions curtes (eliminant, així, els problemes derivats del moviment); després s'integraran totes les imatges obtingudes. Un telescopi senzill amb una càmera CCD és com posseir un gran telescopi. Exemples d'imatges preses en CCD Starlight MX916 usb.

                                                             

                                                                 Galáxia M 101             Nebulosa Trífida ( M 20)

c.2. Càmera de video
Les càmeres de vídeo són molt sensibles i donen bastants augments òptics. Ens anirà bé per als eclipsis de Sol i de Luna. Es prenen seqüències curtes cada 5 o 10 minuts. Al final podrem veure l'eclipsi en uns pocs minuts.

Accesoris

Adaptadors per diferents sistemes

Webcam desproveïda del seu objetiu i amb un cilindre adaptador per al portaocular. A la dreta, lent de Barlow x3.



a focus primari

Muntatge en paral·lel. Aquí s'observava el trànsit de Venus. En el refractor es va col·locar la càmera sense objectiu i connectada a l'ordinador. Es capturaven les imatges a la vegada que es veien en pantalla. El telescopi principal,tipus Newton,proveït també de filtre solar,va servir per observar directament el trànsit. Montura motoritzada

 

Bibliografía

Fotografiar el cielo
Vicente Aupí
Ed. Planeta, 1999

Astrofotografía
Patrick Martínez
Ediciones Omega, Barcelona, 1990

A manual of advanced celestial photogrphy
Brad D. Wallis , Robert W. Provin
Cambridge University Press, 1988

Introducción a la astrofotografía
José García García
Equipo Sirius, Madrid, 1988

Photographie astronomique à grand champ
J.L. Heudier
Ed. Masson, París 1992

La photographie astronomique d'amateur
P. Bourge, J. Dragesco, Y. Dargeri
Publicacions Photo-Cinéma Paul Montel, París 1977

Le Guide Practique de l' Astronomie CCD
Patrick Martínez, Alain Klotz
Ed. Adagio



 

© Copyright albertcapellbrugués - 2007