Respostes a les preguntes plantejades

1. Per què hi ha anys bixests?  a? b? c? o d?

a) Perquè, cada 4 anys, afegim un dia extra el 29 de febrer.
b) Perquè es podia fer la "siesta" un dia més.
c) Perquè el 29 de febrer se celebrava a Roma la festa dels bisexuals.
d) Perquè antigament, cada 4 anys, al 24 de febrer se l'anomenava "dia sisè repetit".

Resposta

La Reforma Juliana del calendari va ser que el nou dia addicional, a sumar cada quatre anys, es col·loqués on abans s’intercalava un dia extra a continuació del 23 de febrer. Aquest dia era conegut com el dia sisè abans de les calendes de març, per la qual cosa el nou dia passaria a ser el dia sisè repetit, o bixest (bis sextus). Aquest nom acabaria també aplicant-se a l’any “bixest” en què s’intercalava aquest dia addicional.

 




2ª.- Per què Mercuri i Venus mai no es poden veure a mitjanit?

Resposta

Perquè sempre van a prop del Sol, i les seves òrbites són interiors a la de la Terra. Així, doncs, no s'aparten tant del sol com per veure'ls a mitjanit. Si van per davant del Sol, els veiem a la matinada , a l'est, abans que surti el Sol ; si van per darrera, els veiem al capvespre poc després de la posta.
   
3ª-. Per què les estrelles són de diferents colors?

Resposta

Perquè les seves temperatures superficials són diferents. Les estrelles més calentes són blanques i les més fredes són roges, o marrons, etc. Un ferro fred és negre, al foc es torna roent, després blanc... El color indica la temperatura.  N'hi ha de verdes, blaves, grogues... més: 
           
  http://www.planisferi.cat/index.php/23-categories/estrelles-i-constel-lacions/23-el-color-dels-estels-b

4.- Perquè el cel és blau ?

Resposta:

La llum del Sol que ens arriba conté tots els colors, com ho demostra l’arc de Sant Martí que veiem al cel després de la pluja. L’aigua fa de prisma i descompon la llum blanca que ens arriba del Sol (la llum blanca és la suma dels colors violat, blau, verd, groc i vermell). Quan aquesta llum arriba a la Terra travessa primer les capes de l’atmosfera i es dispersa per totes direccions abans no arriba a la superfície, interactua amb l’atmosfera terrestre, plena de partícules que dispersen les ones ones curtes de manera que en resulta una llum blava (ona curta) que ho omple tot (dispersió de Rayleigh).

5.- Per què no veiem mai l'altra cara de la Lluna?

Resposta

Com se sap, la Lluna presenta sempre la mateixa cara a la Terra perquè el temps que tarda en fer el moviment de rotació sobre el seu eix és el mateix que el de translació sobre el nostre planeta (rotació sincrònica, 27d 7h. 43 min.) D'aquesta manera, quan la Lluna ha recorregut, per exemple, un quart de volta en la seva òrbita, el globus lunar ha rotat també un quart de volta. D'aquesta manera, sempre ens ensenya la mateixa cara, i no veiem mai l'altre hemisferi. No obstant això, totes les regions de la Lluna reben, en un o altre moment, la llum del Sol.

6ª - El Sol pot convertir-se en una supernova?

Resposta

No. Les supernoves del tipus I han de tenir una massa, com a mínim, tres vegades més gran que la del Sol. Les de tipus II pertanyen a sistemes binaris.

7ª.- Quan des de la Terra veiem molts estels fugaços -meteorits- com succeeix el 11-12 d'agost, es poden observar també des de la Lluna?

Resposta

No. La Lluna no té atmosfera i, per tant, els meteorits no es poden posar incandescents.

8ª.- Des d'una finestra orientada al Nord, podem veure els planetes?

Resposta

NO des de la península (o des de l'hemisferi nord); SÍ en el cas de viure a l'hemisferi sud (per exemple: des de l' Argentina).

9ª.- Saturn té anells. Quins altres planetes del sistema solar també en tenen?

Resposta

Júpiter, Urà i Neptú.

10ª Qui va ser el primer en assenyalar que tots els planetes es mouen al voltant del Sol, que la Terra gira sobre el seu eix i que la Lluna gira al voltant de la Terra?

Resposta

Aristarc de Samos a l'any 290 a.c.

11ª Quin és el valor en km. d' 1 unitat astronòmica (U.A)

Resposta

La unitat astronòmica (UA)  correspon a la mitjana de la distància que separa la Terra del Sol. Tanmateix, aquesta distància varia segons l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, des del màxim (afeli) fins al mínim (periheli) i de nou fins al màxim en el període d'un any. Exactament 1 UA són 149.597.870.700 metres (aproximadament 150 milions de km).

La unitat astronòmica s'utilitza principalment com a mesura de distàncies dintre del sistema solar.
Exemples

    Plutó està a 39,5 UA del Sol.
    Júpiter està a 5,2 UA del Sol.


12ª.-  La Lluna, s'allunya o s'apropa a la Terra? La durada del dia augmenta o disminueix?

Resposta

La Lluna s'allunya de nosaltres 3,5 cm per any. L'energia de les marees l'allunya; alhora, la força gravitacional del sistema Terra-Lluna origina  l'alentiment de la rotació de la Terra. En conseqüència, la durada del dia augmenta precisament 1,6 mil·lisegons per segle. La Lluna seguirà  allunyant-se de la Terra, alentint-se fins que es sincronitzin: d'aquí 5 mil milions d'anys el període de rotació de la Terra serà igual  si s'hi arriba)  al mes lunar, que serà de 42 dies.

13ª.- Quants anys té el Sol?

Resposta

Té uns quatre mil set-cents milions d'anys (uns cinc mil milions per arrodonir) i es troba a la meitat de la seva vida.

14ª.- Quant dura,astronòmicament, un any?

                                             a) 365 dies ?     b) 354 dies ?         c) 366 dies ?         d) 365,2422 dies?

Resposta

365 dies és la duració de l'any civil, 366 dies quan és bixest, i 354 dies si comptem amb anys lunars de 12 llunacions com el que fan servir els musulmans. Tot i això, astronòmicament, l'any tròpic o de les estacions, que és el temps que triga l'eix de la Terra en situar-se en una posició idèntica respecte del Sol, dura uns 365, 2422 dies en l'actualitat.

15ª.- Per què comptem segles i mil·lennis?

a) Per pura convenció   b) Perquè són cicles naturals   c) Perquè tenim deu dits a les mans 
d) Perquè els humans som així d'insensats/ Por la insensatesa humana.

Resposta

 La c)

Des de l'antiguitat es va desenvolupar un sistema matemàtic en base deu. Deu vegades 10 dóna 100, un segle; deu vegades 100 un mil·lenni ...Si enlloc de 5 dits a cada mà en tinguéssim 3 com molts animals, la cosa canviaria, així l'any 2000 en base 6 s'escriuria 13132, gens atractiu, no? Si s'hagués escollit com a base numèrica el 7 (nombre màgic), l'any 2000 hagués estat un número més graciós com l'any 5555.


16ª.- Quines estrelles integren l'anomenat "triangle d'estiu"?

Resposta

 Deneb (alpha Cygnus),  Vega (alpha Lyrae) i Altair (alpha Aquila)


17ª.- Quant de temps tarda el Sol (i el sistema solar) en fer una volta completa al voltant del centre de la galàxia? Quants anys galàctics té el Sol?
     
Resposta

El Sol tarda uns 220 milions d'anys en donar una volta al voltant del centre de la galàxia, la Via Làctia. Com que el Sol té uns 4,6 mil milions d'anys d'antiguitat, ha fet ja 20 voltes; és a dir, té poc més de 20 anys galàctics!.


18ª.- La distància Terra- Lluna, ha estat sempre la mateixa?

Resposta

La gravetat lunar actua com un fre sobre la rotació terrestre, de manera que la velocitat de rotació de la Terra disminueix i, per tant, el dia s'allarga (0.0016 segons per segle). En canvi, la Lluna s'accelera gradualment i  en fer-ho augmenta la seva distància a la Terra. Per tant, la Terra i la Lluna havien estat més juntes.

19ª.-Per què va ser bixest l'any 2000 i no ho va ser el 1900?

Resposta

Un dels canvis del calendari més importants proposats per la Reforma Gregoriana va ser evitar la petita diferència de 11'15 minuts per any entre el calendari Julià i l'Any Tròpic. Es va decidir de suprimir 3 anys bixests cada 400 anys. La solució va ser fàcil, no serien bixestos aquells anys que tot i essent divisibles per 4, ho fossin per 100 però no per 400. Per això, el 1600 i el 2000 han sigut bixestos però no ho han estat el 1700, ni el 1800, ni el 1900. Tampoc seran bixests el 2100, ni el 3000.

20ª.- Quin és el millor moment per observar el planeta Mart?

Resposta

El planeta Mart és ben visible a ull nu. El seu esclat, molt brillant i d'intens color vermellós no passa desapercebut. Igual que els altres planetes exteriors, Mart es veu millor des de la Terra quan està en oposició (distància mínima entre el planeta i la Terra). El temps transcorregut entre oposicions successives és de 780 dies, i la distància mínima a la Terra varia entre 55 i 100 milions de kilòmetres degut a l'excentricitat de l'òrbita de Mart al voltant del Sol. El 29 de gener de l'any 2010 Mart es trobava en oposició, encara que no va ser una oposició de les bones, però es pogué veure a la constel·lació de Càncer. Amb telescopi es pogueren veure detalls del planeta. L'oposició del 2003 sí que va ser molt favorable, ja que la distància va ser de només 55,7 milions de kilòmetres. La grandària aparent de Mart va fer possible  veure'n molts detalls. Les properes oposicions favorables seran pel maig del 2016 i el juliol del 2018, en què Mart es trobarà a 75 i  a 57,5 milions de kilòmetres respectivament. Una oposició com la del 2003 no tornarà a succeir fins l'any 2287 !

 

                           



21ª.- Com és un telescopi Dobson?

Resposta

El telescopi dobsonià és un model particular de muntura azimutal per a la observació visual molt generalitzat que porta el nom del seu inventor, el nord-americà John Dobson. Imagineu-vos un tub òptic de telescopi Newton que encaixa sòlidament en una caixa quadrada de fusta que gira sobre un pedestal. Res més senzill. Permet dos tipus de moviments: en azimut o pla horitzontal (a la dreta o esquerra) i en  altura o pla vertical (cap amunt i capa avall), de manera que ens permet apuntar en totes direccions. Tanmateix és el telescopi més simple, més potent i més barat.


22ª.- Quin planeta és més calent, Venus o Mercuri?

R/ La temperatura de la superfície de Mercuri ve regulada per la seva proximitat al Sol, i és d'uns 430ºC. A conseqüència de l'efecte d'hivernacle a Venus la temperatura és d'uns 472ºC, malgrat que Venus estigui dues vegades més lluny del Sol i rebi una quarta part de la llum solar que rep Mercuri.