La nebulosa de la Roseta, NGC 2237, no és l’únic núvol còsmic de gasos i de pols que evoca la imatge d’una flor. A la vora d’un gran núvol molecular de la constel·lació Monoceros, l’Unicorn i a uns 5.000 anys llum de distància, els pètals d’aquesta rosa còsmica són en realitat vivers d’estrelles. La forma simètrica i admirable està esculpida pels vents i la radiació procedents del seu cúmul central d’estrelles joves i calentes de tipus O. Les estrelles d’aquest cúmul, catalogades com a NGC 2244, són només uns milions d’anys més joves, i la cavitat central de la nebulosa de la Roseta té uns 50 anys llum de diàmetre. Aquest retrat telescòpic d’aparença natural de la nebulosa de la Roseta l’he fet amb el filtre de banda estreta Ha (Hidrogen alfa) . De vegades, les roses no són de color vermell. Temps d’exposició total: 4h 30min. Imatge feta amb control remot ,mòdul 5. Obs.Cal Maciarol-Montsec.
5 de febrer de 2022
