Planisferi

Una finestra al cel nocturn i diürn. D'Albert Capell, amant de l'astronomia.

(Resum) Perspectives actuals(dècada dels 90) sobre l´existència de vida al Sistema Solar.

per Albert Capell Brugues

Iniciada una nova exploració del planeta Mart i completada l’exploració preliminar del Sistema Solar, ens atrevim a extreure les primeres conclusions sobre el vell problema que ha captivatr l’interés de l’home : la possible existència de vida a altres planetes del nostre sistema solar.

Què poc raonable seria que suposessim que llevat de la Terra i del cel que percebem no existissin altres cels i altres “Terres” (Teng Mu, filòsof xinès del s. XIII.)

Giordano Bruno (1548-1600), filòsof del Renaixement, morí cremat a les flames de la foguera de la Inquisició. Va ser condemnat a ser cremat viu. Quin crimen terrible havia comès ? Va tenir la gosadia de pensar que la Terra no era potser l’únic astre de l’Univers que tenia vida !

El 1877, fa només 130 anys, l’italià Giovanni Schiaparelli comença a estudiar minuciosament la superfície del planeta. Va veure el disc de Mart solcat de nombroses línies rectes,llargues i estretes que travessaven els continents d’un mar a l´altre. El 1888 publica el mapa amb tot de canals . Impressionat per la descoberta de Schiaparelli, un milionari i famós astrònom nord-americà, Percival Lowell, va fundar al 1900 un observatori per poder observar els canals. En descriu més de 400 ! Va afirmar que per la quantitat, regularitat, la seva posició, la seva llargària…els canals no podien ser per causes naturals sinó que calia pensar que són una xarxa d’un extens sistema d’ irrigació artificial, per tant, concebuts per éssers inteligents. Els marcians existeixen !

Es va despertar una forta curiositat per Mart. Quan al 1838, Orson Welles va emetre una novel.la radiofònica basada en el llavors clàssic de ciència ficció “La Guerra dels Mons” de Wells, es van produir escenes de pànic degut que molta gent que escoltava el programa va creure realment que la Terra era envaïda pels marcians

Com podem veure senyals de vida si no s’hi va ! és impossible des de la Terra i amb un telescopi veure’n indicis. Les naus espacials no han vist canals, ni formes geomètriques, ni cap altre senyal de vida inteligent. Veuen impactes, falles a la superfície, turons, valls… però no “canals”, i en tot cas, no són artificials.

-Per què tantes especulacions i fantasies marcianes ?

-Perquè Mart s´assembla molt a la terra.

  • té casquets polars
  • té núvols blancs
  • té quatre estacions
  • dies de 24 hores,…

Sabem que el planeta Terra té unes condicions físiques que són les més propícies per al fenomen de la vida : posseeix una atmosfera pque per la seva grandària té prou força gravitatòria com perquè no s’escapi a l’espai ; posseeix un controlador tèrmic que fa possible l’existència d’aigua líquida,… No tenen aquesta sort els altres planetes del nostre Sistema Solar. La temperatura de Mercuri i de Venus està per sobre del punt d’ebullició de l’aigua, per la qual cosa no pot haver-hi aigua líquida. La temperatura de Júpiter, de Saturn, Urà, Neptú i Plutó són tan baixes que l’aigua, en tot cas, només existeix en forma de gel. Mart, però, és un excelent candidat per a estudiar la possibilitat de l’existència de vida (passada o present) .

Més enllà de la fantasia hi ha la possibilitat que els humans podran colonitzar el planeta vermell i crear vida a Mart. Sabem que és el planeta més semblant a la Terra, tal com hem dit al principi. Mart es va convertir en el centre d’interès del programa d’exploració planetària de la NASA. El Mariner i el Viking el van fotografiar, van aterrar sobre ell i ens mostraren la seva superfície. El mòdul del Viking va analitzar el terreny de Mart, agafà mostres per estudiar la seva composició química i la seva biologia.. Els experiments no van confirmar l’existència de senyals de vida a Mart. Els resultats foren ambigus.

Fa poc que s’ha reconegut un meteorit originari de Mart i que va ser trobat a l’Antàrtida : és l’anomenat ALH84001. Un grup d’investigadors hi ha trobat residus orgànics i estructures similars a les bactèries i que sembla -diuen- són una evidència de vida primitiva a Mart. Pot, també, tenir o haver tingut vida. L’avantatge de Mart rau en què ha conservat una superfície poc alterada. Si la vida marciana va existir s’han de conservar els seus senyals i han de ser relativament fàcils de trobar.

Mart ha estat un planeta càlid ja que l’aigua líquida hi va córrer. Hi aparegué vida ? És un dels grans misteris de Mart. Caldrà anar a Mart i buscar fòssils. L’experiència de la detecció de vida per les sondes Viking ens diuen que Mart és un astre, avui, sense vida, o és que està amagada sota llacs gelats , presonera del fred ? Per què aquesta altra “Terra” ha esdevingut desèrtica, freda i sense aire ? Ens calen vehicles d’exploració de la superfície de Mart ( actual missió), que transportin instruments robotitzats per localitzar-los.

La vida sembla necessitar aigua líquida per desenvolupar-se. Una condició necessària però no suficient perquè un medi extraterrestre pugui allotjar vida. A la superfície de la Terra tenim la pressió d’una atmosfera. L’aigua bull a 1000 C i se solidifica a 00 C. Però a més pressió l’aigua pot ser líquida a més de 1000 C. A la Terra tenim l’exemple de les sortida de gasos al fons del mar, amb una temperatura de l’aigua al voltant de les xemeneis volcàniques entre 250 i 3000 C i es manté en estat líquid gràcies a la pressió dels mils de metres d’aigua situats a sobre que donen una pressió de alguns cents d’atmosferes. Al voltant hi ha vida !

Hi pot haver vida entre -500 C més de 1000 C.

Hi ha altres laboratoris naturals de química orgànica extraterrestre en el sistema Solar

Al voltant del Sol hi ha una zona que compleix aquestes condicions :

  • és una corona entre l’òrbita de Venus i la de Mart, que comprèn, per suposat, la Terra.
  • Venus és massa a prop del Sol, massa càlid (t. m de 464 0 C ), és un infern ; té una atmosfera molt densa. És improbable que a Venus hi hagi vida actualment.
  • Fora d’aquest zona biotèrmica hi ha medis amb aigua líquida en el Sistema Solar (Júpiter, Saturn, per les atmosferes denses ; però no tenen superfície sòlida. Però si que en tenen alguns dels seus satèl.lits . I tenen gel a la seva superfície. La vida podria haver aparegut al satèl·lit Europa. Tità, el més gran dels satèl.lits de Saturn, té una atmosfera densa (1.5 la de la Terra) : la superfície no es veu perquè està coberta de boires de partícules orgàniques. La seva atmosfera és rica en nitrogen i té punts de metà. Es pobra en hidrogen. És una de les millors atmosferes prebiòtiques. Té moltes analogies amb la Terra. Té compostos que produeixen l’efecte hivernacle (el metà, que equival a l’aigua a la Terra i l’hidrogen al diòxid de carboni, que tendeix a escalfar-la. Es un laboratori. …

La vida terrestre és l’únic exemple de vida que coneixem fins ara. La vida en qualsevol part de l’Univers és molt probable que sigui similar a la de la Terra, composta pels mateixos elements que composent bàsicament la vida a la Terra. El carboni, nitrogen, oxigen, i hidrogen constitueixen el voltant del 99 % de la matèria vivent del nostre planeta.

Aquests elements són bàsics per als components de la vida i per les funcions vitals essencials.

Conclusions

  • El que va passar a Mart ens ha de permetre comprendre millor el futur del nostre planeta.
  • No serà Mart la imatge futura del nostre planeta ? (degut als greus perills generats per l’acció de l’home sobre l’atmosfera, sobre les aigües i el sòl terrestre.)
  • Les missions Patfhinder i Surveyor poden ajudar a respondre aquestes preguntes.
  • Saber què va passar a Mart ens pot ajudar a comprendre les conseqüències dels canvis induïts per l´home a la Terra.
  • L´any 2003 i 2005 la NASA projecta enviar una nau que pugui retornar de Mart amb mostres i roques per poder estudiar-les directament a la Terra.

Si als casquets polars hi plantéssim vegetació, el faríem més fosc i absorbiria més calor, es fondria aigua… També la podríem portar a les regions equatorials a través de canals, com es pensava Lowell: els marcians seríem nosaltres.

Albert Capell

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2022 Planisferi

Autor Anders Norén

ca Catalan
X