Amb el dies ennuvolats i el semiconfinament cal matar hores. Estic recuperant fotos antigues i les torno processar. No he pogut evitar que el cor de la famosa nebulosa d'Orió quedi saturat de blanc, que no deixa veure que s´hi amaga. Per solucionar això caldria haver fet imatges amb exposicions molt curtes per no saturar i, posteriorment, fer "reserves" amb la "cremada". això no ho vaig fer i no hi ha solució per aquesta imatge.
La nebulosa de l´"Home que corre" (Running Man), s’assembla vagament a un colorit fantasma espacial que corre a través de les estrelles de la constel·lació d’Orió. Situat a 1.600 anys llum de distància de la Terra, aquest núvol de pols i gas interestel·lar comparteix el seu veïnatge còsmic amb altres nebuloses que, juntes, formen un complex de nebuloses de reflexió blaves barrejades amb nebuloses d’emissió vermell dividides per senders foscos de pols.
Després hi ha la famosa nebulosa d'Orió (http://www.planisferi.cat/index.php/component/content/article/22-categories/nebuloses/7-nebulosa-d-orio?Itemid=370 )
IC 434 és una nebulosa d'emissió visible a la constel·lació d'Orión. Gràcies a la seva presència, es pot veure la famosa Nebulosa Cap de Cavall com si fos la silueta en un teatre d'ombres xineses, una Nebulosa fosca que es superposa a la nostra línia de visió. Aquesta és una regió H II, que s'estén a sud d'Alnitak; té forma allargada en direcció nord-sud i rep el vent directament des de l'estrella ionitzant 48 Orionis.
La nebulosa Cap de Cavall és un núvol de gas fred i fosc, situada a uns 1.500 anys llum de la Terra, al sud de l'extrem esquerre del Cinturó d'Orió; mesura aproximadament 3,5 anys llum d'ample
La nebulosa de "La Flama", dita així perquè recorda la flamarada d'una espelma -a dalt i a l'esquerra del Cap de Cavall.
Ic63
Aquesta nebulosa està feta en remot (Àger .Lleida-) en nits per oblidar: núvols alts, humitat superior a l'90%. seguiment fatal i enfocament no diguem.
TS 80, f4,4, càmera QSI 683, HRGB (total 4 h. Exposició)
Bé, caldrà repetir-la en bones condicions
Aquesta nebulosa és un núvol de gas hidrogen molt proper (5.200 anys llum) Es tracta d'una zona on neixen moltes estrelles, el que va generant fonts internes de difuminació de la nebulosa. De fet, el cúmul central que es va generant (anomenat NGC 2244) és el responsable de la forma de cavitat que va adquirint la nebulosa.
La "Rosette" feta des de casa amb trípode i Polarie amb exp. de 30s, ISO 6400, càmera Canon Eos 60Da.. Processat amb APP i retocs amb Ps
La Nebulosa del Cor (Heart Nebula)
Nebulosa del Cor (IC 1805), anomenada així per tenir la forma d'un cor humà. La Nebulosa del Cor és una barreja de gas interestel·lar brillant i núvols foscos de pols que es troba a la constel·lació Cassiopea a uns
7.500 anys llum de distància. Aquesta gran nebulosa d'emissió, mesura més de 300 anys llum de diàmetre. brilla intensament.
La nebulosa va ser descoberta i fotografiada per primera vegada l'any 2010 per WISE, el telescopi d'infraroig de gran camp de la NASA. No deixa de sorprendre el fet que siguem capaços de fotografiar amb els nostres equips d'aficionat un objecte descobert tan sols fa deu anys
La nebulosa Helix, NGC 7293, és una nebulosa planetària
a una distància d'uns 700 anys llum de la Terra. Els colors
radiants de la nebulosa planetària corresponen a l'oxigen
(blau) i hidrogen (vermell).
Aquesta nebulosa és un exemple de nebulosa planetària
formada per una estrella similar al Sol en els últims estats
de la seva vida. Quan aquestes estrelles moren, expulsen
a l'espai les seves capes gasoses exteriors. Les nebuloses
planetàries són la representació de la mort d'una estrella
La Nebulosa de l'Hèlix és una meravella còsmica.
NGC 2264, Christmas Tree Nebula
La nebulosa del Con ( NGC 2264). Va ser descoberta per William Herschel en 1785. La nebulosa es troba a2700 anys llum de la Terra. La difusa nebulosa del con es diu així per la seva forma cònica.
La nebulosa és part d'una nebulosa al voltant del Christmas Tree Cluster, o Cúmul de l'Arbre Nadalenc. En aquest gegantí pilar de pols anomenat nebulosa del Con s’hi estan formant estrelles.
Els cons, els pilars i les formes majestuoses abunden en els vivers estel·lars on els núvols de gas i de pols són assotats pels vents energètics procedents de les estrelles acabades de néixer. La nebulosa del Con, un exemple ben conegut, es troba dins de la resplendent regió de formació estel·lar NGC 2264.
NGC 6888 o Caldwell 27 és també conegut com la nebulosa Creixent o de Mitja Lluna.
És és una bombolla còsmica d'uns 25 anys llum de diàmetre inflada pels vents procedents de l'estrella brillant i massiva que hi ha al seu centre.
Aquesta estrella central que hi ha dins de la nebulosa està classificada com a estrella Wolf-Rayet (WR 136) - una gegant vermella que està perdent el seu embolcall exterior (l'equivalent a la massa del Sol cada 10.000 anys) a causa d'un fort vent estel·lar. Les complexes estructures de la nebulosa són segurament el resultat de la interacció d'aquest fort vent amb el material expulsat en una fase anterior.
Aquesta estrella central crema el seu combustible a un ritme prodigiós, i per això es troba a prop del final de la seva vida que acabarà amb una espectacular explosió de supernova.
NGC 6888 es troba a uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació Cygnus.
La imatge està feta amb control remot (Àger, la Noguera, Catalunya). Integrades 17 imatges amb Ha (hidrogen alfa) (esposició total: 5h 10min).
Telescopi Meade LX850-ACF 10 "f / 8, 2032mm focal. Càmara CCD QSI 683WS monocromàtica. Muntura Mesu200. Guiat amb Starlight Xpress Adaptive Optics
Processada amb Astropixel Processor (APP)
Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.
La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.
Existeix un cúmul de 35 estrelles en la nebulosa. És la radiació d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regió HII.
