NGC 6888 o Caldwell 27 és també conegut com la nebulosa Creixent o de Mitja Lluna.
És és una bombolla còsmica d'uns 25 anys llum de diàmetre inflada pels vents procedents de l'estrella brillant i massiva que hi ha al seu centre.
Aquesta estrella central que hi ha dins de la nebulosa està classificada com a estrella Wolf-Rayet (WR 136) - una gegant vermella que està perdent el seu embolcall exterior (l'equivalent a la massa del Sol cada 10.000 anys) a causa d'un fort vent estel·lar. Les complexes estructures de la nebulosa són segurament el resultat de la interacció d'aquest fort vent amb el material expulsat en una fase anterior.
Aquesta estrella central crema el seu combustible a un ritme prodigiós, i per això es troba a prop del final de la seva vida que acabarà amb una espectacular explosió de supernova.
NGC 6888 es troba a uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació Cygnus.

La imatge està feta amb control remot (Àger, la Noguera, Catalunya). Integrades 17 imatges amb Ha (hidrogen alfa) (esposició total: 5h 10min).
Telescopi Meade LX850-ACF 10 "f / 8, 2032mm focal. Càmara CCD QSI 683WS monocromàtica. Muntura Mesu200. Guiat amb Starlight Xpress Adaptive Optics
Processada amb Astropixel Processor (APP)

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.

La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.

Existeix un cúmul de 35 estrelles en la nebulosa. És la radiació d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regió HII.